Aigües Vic

Petjada de carboni corporativa

Entendre la petjada per començar a reduir-la

Sector

Serveis públics

Categoria

Petjada de carboni

Des d’on neix aquest projecte

Per a Aigües Vic, la petjada de carboni no es planteja com un exercici d’excel·lència climàtica ni com un punt de partida, sinó com un pas necessari dins d’un recorregut ja iniciat. Un exercici de precisió: posar xifres, ordenar impactes i aprofundir en el coneixement de l’impacte real d’una empresa que gestiona un servei essencial i opera sobre infraestructures crítiques del territori.

El projecte s’impulsa en un context on ja existien esforços previs en eficiència, gestió energètica i millora operativa, però on faltava una visió integrada de l’impacte climàtic. La petjada va permetre construir aquesta fotografia comuna i compartida, necessària per avançar amb més criteri.

Aquest procés va ser possible perquè l’organització va obrir l’espai i els recursos per fer-lo, i va prendre forma des de dins, amb una implicació activa dels equips tècnics i dels comandaments intermedis. Van ser ells qui van impulsar l’anàlisi, van plantejar les preguntes incòmodes i van connectar els resultats amb l’operativa real del servei. No com un exercici de comunicació, sinó com una eina per treballar millor.

La pregunta que va guiar el projecte no va ser “com ens mostrem”, sinó “on som, què ja estem fent bé i què podem començar a millorar amb dades a la mà”.

Què transforma i per què importa

El càlcul de la petjada de carboni en els abasts 1, 2 i 3 va permetre posar xifres a intuïcions que fins aleshores no estaven ordenades. El resultat va ser clar: més del 90% de l’impacte es concentra en l’abast 3, especialment en tres àmbits molt vinculats a l’operativa diària del servei d’aigua: les obres de manteniment de la xarxa, la gestió i tractament de residus dels processos de l’aigua —principalment residus de construcció i fangs— i els desplaçaments de les persones treballadores.

Aquesta lectura va ser clau perquè va desplaçar el focus. L’impacte no es trobava tant en el consum elèctric directe o en les instal·lacions, sinó en la cadena de valor i en decisions operatives que formen part del dia a dia.

Com ho fem

Des de Spora, la petjada es va abordar com un exercici d’inici, no de tancament. Es va calcular l’inventari complet d’emissions seguint el GHG Protocol i la ISO 14064, establint un any base i una metodologia que permeti repetir el càlcul de manera anual.

La fotografia resultant va servir com a base per definir un pla d’acció realista, centrat en allò que l’empresa sí que pot abordar: explorar noves vies de tractament i valorització de residus d’obra i de depuració; analitzar les compres i els principals proveïdors amb més pes en emissions; i planificar un canvi de flota progressiu i meditat, compatible amb l’operativa del servei, per reduir l’impacte dels desplaçaments corporatius.

Límits, aprenentatges i el futur que activa

Aquest projecte assumeix els seus límits des de l’inici. Aigües Vic no parteix d’una posició d’avantatge tecnològic ni de grans pressupostos per experimentar. Però sí que parteix d’un element clau: coneixement del territori i voluntat de millora des de dins.

La petjada de carboni no redueix emissions per si sola, però ordena, prioritza i aporta criteri. Permet deixar d’actuar a cegues i començar a decidir amb dades. El futur que activa no és immediat ni grandiloqüent: és una estratègia de neutralitat climàtica construïda pas a pas, basada en decisions operatives, en la implicació dels equips i en una millora contínua que entén que, en empreses de servei essencial, la transició també ha de ser curosa, progressiva i responsable.