Petjada de carboni i estratègies de descarbonització

Mesurem, prioritzem i despleguem accions per reduir emissions i reforçar la resiliència.

Descarbonitzar una administració significa reduir de manera estructural les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades al seu funcionament, als serveis públics que presta i a les decisions que impulsa sobre el territori.

Servies

Construïm inventaris d’emissions d’abast 1, 2 i 3 alineats amb GHG Protocol i ISO 14064-1, treballant des de l’origen de la dada: perímetres, fonts, factors i hipòtesis documentades en sistemes de càlcul reproduïbles.

Preparem la petjada per a la verificació externa i acompanyem tot el procés. L’objectiu: una base climàtica sòlida per comparar, decidir i demostrar avenços.

Convertim els objectius climàtics en límits de gestió per organització, àrea, servei o projecte.

Construïm escenaris per veure l’impacte de cada palanca —energia, mobilitat, compra pública, materials, construcció, residus o cadena de subministrament— i prioritzem les combinacions que més redueixen. El carboni passa a ser una variable per planificar recursos i inversions.

La compensació no substitueix la reducció: comença quan ja hi ha una trajectòria clara per reduir. Gestionem les emissions residuals amb criteris de qualitat, traçabilitat i integritat ambiental.

Dissenyem plans locals d’absorció —renaturalització, gestió forestal, sòls, infraestructura verda— amb seguiment, sense doble comptabilitat i amb impacte mesurable, que generen carboni capturat, biodiversitat i valor territorial.

Dissenyem sistemes de seguiment que integren consums, emissions, indicadors, objectius i avenç dels projectes, amb responsabilitats i mecanismes de revisió definits.

Un sistema de gestió climàtica, no càlculs solts: dades comparables per saber què funciona i on cal reorientar recursos.

Mesurem l’impacte climàtic de serveis de residus, neteja, mobilitat, aigua, equipaments, infraestructures i esdeveniments, incloent-hi emissions directes i indirectes i, si cal, criteris de cicle de vida.

Així es poden comparar alternatives, redissenyar serveis i incorporar el carboni com a criteri en licitacions, inversions i decisions públiques.

Convertim la petjada en una estratègia de descarbonització integrada en el projecte de ciutat, actuant sobre energia, mobilitat, edificis, materials, residus, compra pública i serveis municipals.

Prioritzem segons reducció de tCO₂e, cost, viabilitat i impacte territorial. L’objectiu: emetre menys i construir ciutats més eficients, resilients i amb millors serveis.

Tractem l’energia com a palanca de descarbonització i com a qüestió de dependència, cost i resiliència. Analitzem el consum i la capacitat d’autoproveïment del municipi.

Identifiquem oportunitats d’eficiència, electrificació, autoconsum (també compartit) i renovables locals, i donem suport a la creació de comunitats energètiques. L’objectiu: que el territori produeixi, gestioni i decideixi sobre la seva energia.

Projectes destacats

AIGÜES VIC
AIGÜES VIC

Petjada de carboni d’Aigües Vic en els abasts 1, 2 i 3

DIPUTACIÓ DE GIRONA
DIPUTACIÓ DE GIRONA

De la petjada a la neutralitat climàtica

Arquitectura d’una estratègia pública de descarbonització

La descarbonització pren valor quan deixa de ser un objectiu climàtic aïllat i s’integra en les decisions que defineixen com evoluciona la ciutat.

Partim d’inventaris traçables, identifiquem les principals fonts d’emissió i dependències, construïm escenaris i pressupostos de carboni i prioritzem actuacions segons impacte climàtic, viabilitat tècnica i econòmica i capacitat real de transformació.

Això permet incorporar el carboni a les decisions estratègiques de ciutat: energia, mobilitat, edificis, compra pública, materials, residus, aigua, infraestructures i serveis municipals, i orientar millor les inversions i els projectes.

No es tracta només de reduir emissions. Es tracta d’utilitzar la descarbonització per construir ciutats més eficients, menys dependents, més resilients i amb més capacitat de generar valor en el territori.

  1. Inventari i traçabilitat

    Abasts 1, 2 i 3, petjada de serveis públics, qualitat de la dada, factors d’emissió i verificabilitat.
  2. Lectura sistèmica

    Energia, edificis, mobilitat, compra pública, residus, aigua, materials i dependències estructurals.
  3. Objectius i pressupost de carboni

    Escenaris, trajectòries de reducció, límits d’emissió i criteris per prioritzar decisions.
  4. Disseny de palanques

    Eficiència, electrificació, renovables, circularitat, contractació, prevenció i transformació dels serveis.
  5. Implantació i projecte de ciutat

    Plans i projectes de descarbonització, comunitats energètiques, governança, finançament i execució.
  6. Seguiment i consistència climàtica

    Indicadors, revisió, emissions residuals, compensació coherent i intel·ligència climàtica.

Menys emissions i dependències.
Millor planificació i inversió pública.
Serveis més eficients i resilients.
Més autonomia energètica i valor de ciutat.

La descarbonització s’ha d’explicar i compartir

Passa de l’estratègia climàtica a la transformació col·lectiva

La descarbonització també construeix identitat

Posiciona’t com a ciutat líder en la transició climàtica