El proyecto
La Diputació de Girona volia avançar cap a la neutralitat climàtica amb una mirada conjunta sobre el seu grup institucional. El repte era construir un programa comú per a deu entitats amb activitats, instal·lacions, fonts d’emissió i nivells de maduresa diferents.
El projecte havia d’anar més enllà d’una fotografia puntual. Calia crear una base de dades comparable, identificar les principals fonts d’emissió i convertir els resultats en decisions aplicables a cada organització. Al mateix temps, el programa havia de definir com governar, revisar i comunicar els avenços al llarg del temps.
El Programa de Neutralitat Climàtica connecta tres peces que sovint es treballen per separat: el càlcul de la petjada, la reducció d’emissions i la compensació de les emissions residuals. Aquesta continuïtat permet passar de les dades a una estratègia amb responsables, accions i mecanismes de seguiment.
Cada entitat disposa d’una lectura adaptada a la seva activitat i d’un pla d’acció propi dins d’una arquitectura comuna. Això facilita prioritzar mesures realistes en àmbits com l’energia, la mobilitat, les compres, els materials, l’aigua o els residus, sense perdre la visió global del grup.
El disseny d’un programa de compensació propi afegeix una dimensió territorial: planteja com mobilitzar projectes locals de reducció o absorció, amb criteris de qualitat, metodologies de càlcul, verificació externa i traçabilitat.
El enfoque
La primera fase va consistir a desenvolupar una eina de càlcul adaptada i elaborar la petjada de carboni del grup institucional, incorporant els abasts 1, 2 i 3. La metodologia permet ordenar les dades de cada entitat, comparar resultats i mantenir una base sòlida per als càlculs anuals.
A partir de la diagnosi es va construir l’estratègia de reducció per al període 2025–2030. El programa organitza les actuacions en nou línies estratègiques i les adapta a la realitat de cada ens. També incorpora indicadors, estimació de recursos i una proposta de governança mitjançant un comitè de seguiment.
La tercera fase defineix les bases d’un programa voluntari de compensació de proximitat: tipologies de projectes, criteris d’elegibilitat, metodologies de quantificació, verificació independent, registre digital i mecanismes de participació. La reducció és sempre prioritària; la compensació s’aplica a les emissions que no es poden evitar.
Integrem mesura, full de ruta, governança i compensació en un únic programa preparat per evolucionar.
Aprendizajes
Treballar amb un grup institucional heterogeni exigeix equilibrar coherència i flexibilitat. No totes les entitats parteixen del mateix punt ni poden aplicar les mateixes mesures al mateix ritme. Per això, el programa estableix una metodologia comuna, però preveu fulls de ruta i prioritats específiques.
La qualitat de les dades, especialment en l’abast 3, continuarà millorant a mesura que es consolidi la recollida d’informació. El valor del programa dependrà del seguiment anual, de la coordinació entre responsables i de la capacitat d’actualitzar les accions quan canviïn les dades, la normativa o les possibilitats tècniques.
Aquest projecte deixa preparada una estructura que pot créixer: facilita la rendició de comptes, activa projectes climàtics al territori i converteix la neutralitat climàtica en una pràctica de gestió continuada.
La neutralitat climàtica no és una fita aïllada: és un sistema de gestió que aprèn, prioritza i millora.