Consell comarcal del Gironès

Estudi per a la implantació del nou sistema porta a porta

Disseny d'un model inclusiu per a 15 municipis

Sector

Serveis públics

Categoria

Models de recollida de residus d'alta eficiència

Model porta a porta

Disseny d'un model inclusiu per a 15 municipis

La comarca del Gironès compta amb 27 municipis dels quals 21 d’ells tenen delegades les competències de gestió de residus municipals al Consell Comarcal del Gironès, aquest dona el servei a més de 30.000 habitants, 12.000 habitatges i 1.100 activitats econòmiques.

Aquests municipis petits i mitjans s’emparen en el principi d’economia d’escala que els hi ofereix el Consell mitjançant un acord marc. L’any 2020 el Consell va licitar un nou servei de recollida on 15 dels municipis van passar a implantar un nou model de recollida adaptat a la realitat de cada territori a fi de millorar els resultats de recollida selectiva i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

En aquest cas, el repte a l’hora de realitzar l’estudi per la implantació del nou model de recollida va ser dissenyar un model porta a porta inclusiu pels 15 municipis mantenint una visió comarcal per tal de crear sinergies i optimitzar recursos.

Finalment, el model es basa en la recollida porta a porta de les cinc fraccions, complementada amb àrees tancades pels disseminats i la recollida en contenidors tancats als veïnats i urbanitzacions de Llagostera.

Les estratègies de model aplicades a la comarca per fer viable la recollida van ser les següents:

Limitació de l’aportació de la fracció resta quinzenal.
Recollida de dues fraccions per dia de recollida deixant dies de silenci i lliure de residus.
En alguns municipis – Aiguaviva, Campllong i algunes urbanitzacions – recollida en baixes freqüències limitant la recollida en dos dies a la setmana.
Aportació en àrea tancada pels disseminats on no és eficient una recollida porta a porta.
Tancament dels contenidors d’orgànica, envasos lleugers i resta de les àrees tancades dels veïnats i urbanitzacions de Llagostera.
Recollida d’extres comercials porta a porta sota un preu públic segons fracció.
Recollida de poda porta a porta a càrrec de l’usuari sol·licitant sota un preu públic.
Adaptació del volum dels elements d’aportació segons freqüències de recollida.
Adaptació del volum dels elements d’aportació segons freqüència, generació i espai d’emmagatzematge per activitat.
Materials d’aportació identificats amb tags per fer el seguiment de la participació.
Implantació per fases.

Aquest canvi de model ha permès una reducció dràstica de la fracció resta traduint-se a una major captació de les fraccions selectives especialment de la matèria orgànica.

Així doncs, la recollia selectiva ha passat del 50,78% per l’any 2021 al 75,80% per l’any 2022, tenint en compte que la implantació ha estat progressiva i que fins a la segona meitat de l’any no tots els 15 municipis van tenir el nou model implantat.

Els resultats són més notables si ens fixem amb els municipis d’Aiguaviva, Campllong i Sant Gregori, que la seva implantació va ser a finals de l’any 2021, i que per tant, ja es disposen de resultats anuals complerts, aquests han assolit respectivament el 81,40%, el 85,58% i el 86,62% de recollida selectiva.

Les estratègies de model aplicades a la comarca per fer viable la recollida van ser les següents:

Limitació de l’aportació de la fracció resta quinzenal.
Recollida de dues fraccions per dia de recollida deixant dies de silenci i lliure de residus.
En alguns municipis – Aiguaviva, Campllong i algunes urbanitzacions – recollida en baixes freqüències limitant la recollida en dos dies a la setmana.
Aportació en àrea tancada pels disseminats on no és eficient una recollida porta a porta.
Tancament dels contenidors d’orgànica, envasos lleugers i resta de les àrees tancades dels veïnats i urbanitzacions de Llagostera.
Recollida d’extres comercials porta a porta sota un preu públic segons fracció.
Recollida de poda porta a porta a càrrec de l’usuari sol·licitant sota un preu públic.
Adaptació del volum dels elements d’aportació segons freqüències de recollida.
Adaptació del volum dels elements d’aportació segons freqüència, generació i espai d’emmagatzematge per activitat.
Materials d’aportació identificats amb tags per fer el seguiment de la participació.
Implantació per fases.

Aquest canvi de model ha permès una reducció dràstica de la fracció resta traduint-se a una major captació de les fraccions selectives especialment de la matèria orgànica.