Sovint, ens trobem davant preguntes aparentment simples: quin d’aquests dos productes és més sostenible?  Quin material té un menor impacte ambiental? On té més sentit actuar per reduir emissions? Respondre aquestes preguntes amb rigor requereix una bona traçabilitat. La traçabilitat és la diferència entre treballar amb supòsits genèrics o amb dades específiques del producte i la seva cadena de subministrament, i és clau per prendre decisions internes, poder comunicar amb confiança i ser resilient davant requeriments normatius.

En aquest context, el marc legal en l’àmbit català i espanyol fa temps que es centra en millorar la traçabilitat dels residus. En canvi, a nivell europeu s’ha anat un pas més enllà amb la introducció del Reglament (UE) 2024/1781, creant el marc per exigir un passaport digital de producte.  Tot i que encara cal concretar quines categories de producte seran les primeres a requerir el passaport digital i les obligacions específiques d’informació, aquesta iniciativa vol donar resposta de manera estructurada a la necessitat creixent de disposar d’informació fiable i accessible. Un cop implantat, el passaport digital serà l’eina més important en traçabilitat a nivell europeu, ja que permetrà connectar de manera estructurada i verificable la informació d’un producte al llarg de tota la cadena de valor.

Ara bé, el desenvolupament del passaport digital presenta reptes evidents: la disponibilitat de  les dades, la qualitat i verificabilitat, la interoperabilitat i la governança. Per a qui es dedica a mesurar indicadors d’impacte ambiental, una de les principals dificultats sovint és l’obtenció de dades: acostumem a demanar dades que mai han estat recopilades, que estan perdudes per la cadena de valor, que són estimacions sense dades primàries reals, etc. El repte és desenvolupar un passaport digital que permeti transformar una informació no primària, reactiva i fragmentada en dades estructurades, estandarditzades, de la profunditat necessària, específiques i interoperables.

La traçabilitat és el que converteix la sostenibilitat en quelcom mesurable i verificable que serveixi de base per a la presa de decisions. I el passaport digital és l’eina que pot convertir aquesta traçabilitat en un actiu útil: per obrir noves opcions de circularitat, posicionar-se al mercat i millorar la transparència i credibilitat. Quan la traçabilitat aporta respostes clares i fiables, la transició cap a solucions més