El 2025, la taxa de residus municipal serà obligatòria. És el que diu la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, aprovada aquest any. Fins ara, els ajuntaments tenien l’opció d’implantar la taxa, però no hi estaven obligats.

La nova taxa ha d’incloure tots els costos reals de les operacions de recollida, transport i tractament de residus i, sobretot, no pot ser deficitària. A més, la nova normativa també indica que la taxa de residus ha de permetre establir sistemes de pagament per generació o participació.

D’aquesta manera, els ajuntaments han de cobrir els costos que genera la gestió dels residus municipals. De fet, aquests costos augmenten si els residus acaben a l’abocador o a la incineradora, així que premiar els ciutadans que els separen correctament, a banda de fomentar la recollida selectiva a la resta de la població, també suposarà un retorn econòmic per als consistoris.

Implantació d'una nova taxa de residus

La implantació d’una nova taxa de residus, amb possibles sistemes de pagament per generació, necessita un fort component tècnic però també comunicatiu, ja que els ajuntaments han de poder argumentar aquest canvi davant la ciutadania. De fet, com que a partir del 2025 la taxa haurà d’incloure tots els costos reals de la recollida de residus i no pot ser deficitària, la tendència és que l’import a pagar sigui superior a l’actual.

Com que fins ara la taxa era opcional, ens trobem ajuntaments que requerien un acompanyament per crear la taxa o, en el cas que ja fos implantada, per redefinir-la. Des d’Spora hem dut a terme aquest acompanyament a municipis de diverses comunitats autònomes, per tal d’arribar al 2025 amb la taxa de residus municipal en ordre i amb les eines necessàries per informar de la implantació o canvi de taxa a la ciutadania.

El nostre objectiu principal, en aquest aspecte, és que les taxes siguin equilibrades perquè deixin de ser deficitàries i que puguin incorporar una modulació en funció de la generació o la participació en la recollida de residus. En aquest sentit, cal tenir en compte que la part variable de la taxa només es pot implantar si el municipi en qüestió compta amb un sistema de recollida de residus amb identificació.

Durant els diversos casos d’assessorament que hem dut a terme, ens hem trobat amb tres situacions diferents:

1. Creació de la taxa a municipis que no la tenien implantada.

En aquests casos, el primer pas ha estat dur a terme un balanç econòmic de la gestió de residus del municipi. A partir d’aquest balanç i de l’anàlisi de la informació i les bases de dades disponibles de l’ajuntament, es va crear una proposta de taxa de residus, amb els epígrafs corresponents.

• Ajuntament d’Orpesa

• Ajuntament de L’Alcora

2. Redefinir la taxa per adequar-la a la nova llei, però sense implantar el pagament per generació. En aquest cas, la totalitat de la taxa és fixa i cobreix el 100% dels costos

No es pot implantar una part variable de la taxa perquè el sistema de recollida de residus no és amb identificació. Davant aquesta casuística, es va realitzar un balanç econòmic de la gestió de residus del municipi, es va analitzar la taxa existent i, a partir d’aquí, es va desenvolupar una previsió de l’increment de la taxa amb la nova llei, abans d’elaborar una proposta de taxa. La proposta inclou millores estructurals i recull noves necessitats del municipi.

• Ajuntament d’Eivissa

3. Adaptar la taxa a la nova llei implantant-hi una part variable, és a dir, un pagament per generació

Per a introduir una part variable a la taxa de residus, es va realitzar -com en la resta de casos- un balanç econòmic de la gestió de residus del municipi. Després d’analitzar la taxa existent i de preveure l’increment de cares al 2025, es va dur a terme una proposa en base al model de recollida de residus de cada municipi.

• Ajuntament de Ripollet

• Ajuntament de Cambrils

• Ajuntament de l’Hospitalet de l’Infant

• Ajuntament de Montbrió del Camp

• Ajuntament de Matadepera

M'interessa. Parlem-ne.