El repte
El Baix Empordà afrontava la definició d’un nou servei comarcal de recollida de residus en un territori especialment heterogeni: municipis de dimensions molt diferents, nuclis urbans i disseminats, elevada estacionalitat, diferents models de recollida ja implantats i realitats urbanístiques molt diverses.
L’anàlisi de partida mostrava, a més, un important marge de millora. La generació absoluta havia augmentat un 7,5% des de 2012 i la generació per càpita se situava el 2022 en 821,27 kg/hab./any, molt per sobre de la mitjana catalana, en bona part per l’efecte del turisme i les segones residències. La recollida selectiva se situava en el 52% i l’anàlisi comparativa mostrava diferències molt significatives entre els municipis amb contenidors oberts i els municipis amb porta a porta.
El repte no era, per tant, simplement substituir un servei.
El repte era construir un sistema comarcal capaç d’augmentar l’eficiència, millorar la recollida selectiva i preparar el territori per a una gestió basada en dades i participació, sense perdre l’adaptació a les característiques de cada municipi.
Desenvolupament del projecte
El projecte es va estructurar en quatre fases:
- Diagnosi i anàlisi territorial. Anàlisi de la generació i els resultats actuals, dels sistemes de recollida existents i dels principals condicionants urbanístics, territorials i d’activitat dels municipis.
- Definició del model. Identificació del sistema més adequat per a cada municipi, definició dels sistemes d’aportació, calendaris, freqüències i criteris de dimensionament, i agrupació de serveis per optimitzar les rutes.
- Tecnologia i gestió del servei. Integració de sistemes d’identificació, traçabilitat, control d’accés i gestió de dades per permetre el seguiment de la participació i preparar el servei per a una futura fiscalitat basada en el comportament.
- Redacció i estructuració de la licitació. Traducció del model definit en els plecs tècnics i administratius, la memòria econòmica i l’estructura necessària per licitar i implantar el nou servei comarcal.
Resultats
El resultat va ser la definició d’un nou contracte per als municipis que havien delegat el servei, amb una durada inicial de 10 anys, una fase de transició de fins a sis mesos i una estructura preparada per implantar progressivament els nous models de recollida.
Conclusions
El projecte del Baix Empordà mostra que un servei comarcal eficient necessita una arquitectura comuna capaç d’adaptar-se a diferents realitats territorials.
L’objectiu principal era passar d’una realitat fragmentada a un sistema comarcal amb criteris comuns, però amb capacitat d’adaptació municipal.
La clau va ser treballar les dues escales alhora: individualitzar el model on era necessari i mancomunar allò que podia generar eficiència.
La tecnologia es va incorporar com una infraestructura del propi servei, permetent identificar aportacions, mesurar la participació i generar informació per al seguiment i l’evolució del model.
El mateix contracte incorpora objectius de recollida selectiva i qualitat, i mecanismes de seguiment i accions correctores, convertint la licitació en una eina orientada a resultats i no només en una descripció de recursos.
No es tractava de triar entre eficiència comarcal i adaptació territorial. Es tractava de dissenyar el servei perquè les dues coses fossin possibles.
Aprenentatges
Un servei comarcal no és un servei uniforme. La gestió conjunta no implica aplicar el mateix model a tots els municipis. L’eficiència apareix quan es comparteixen recursos, tecnologia i criteris sense perdre l’adaptació territorial.
El territori és part del dimensionament. La morfologia urbana, la dispersió dels habitatges, l’activitat econòmica i l’estacionalitat condicionen directament les rutes, les freqüències i els sistemes d’aportació.
La tecnologia s’ha de dissenyar amb el servei. La identificació i la traçabilitat tenen sentit quan estan integrades en l’operativa i permeten convertir cada aportació en informació útil per gestionar i millorar el servei.
Els plecs poden orientar el comportament del servei. Definir objectius de recollida selectiva, participació i qualitat, i vincular-los a sistemes de seguiment i accions correctores, permet passar d’un contracte basat en recursos a un contracte orientat a resultats.
La planificació ha de permetre evolucionar. El servei es va dissenyar amb una fase de transició i possibilitat d’incorporar millores i adaptar les prestacions a les necessitats del territori durant la vida del contracte.
Dissenyar un servei comarcal és trobar l’equilibri entre escala, territori i capacitat d’evolució.