El nou reglament europeu d’envasos exigeix més informació i control. Organitzar-se bé des del principi permet reduir costos, simplificar proveïdors, anticipar canvis i reforçar la marca.
Pensa en la caixa de cartró que surt cada dia d’una línia de fabricació. En l’estoig amb el que una marca de joieria presenta un anell. En la safata de carn del lineal d’un supermercat. Tres envasos, tres empreses, tres rols diferents. I un mateix reglament.
El PPWR canvia la manera com Europa vol gestionar tots aquests materials. I la lògica va molt més enllà del packaging: reduir la dependència de matèries primeres verges, mantenir els materials en circulació durant més temps i construir un mercat europeu de matèries primeres secundàries. Per aconseguir-ho, Europa necessita saber què posem al mercat, reduir allò que no necessitem, dissenyar perquè els materials es puguin recuperar, reutilitzar quan tingui sentit i tornar a introduir material reciclat en nous productes.
L’envàs deixa de ser un consumible i passa a formar part d’un sistema de materials.
I perquè aquest sistema funcioni, cal una cosa que moltes empreses encara no tenen estructurada: dades. Quins materials té cada envàs? Quant pesa cada component? Qui ho fabrica? Quin contingut reciclat incorpora? Com sabem que és reciclable? Quantes vegades pot circular si és reutilitzable?
El PPWR converteix aquestes preguntes en requisits que, progressivament, caldrà poder acreditar. Primer construeixes la dada de cada envàs. Després ho acredites. Amb això mesures i decideixes què reduïxes, reutilitzes, redissenyes o mantenes. I només llavors ho comuniques.
PRIMER, EL CALENDARI
El nou Reglament europeu d’envasos (PPWR) ja ha començat a aplicar-se, però la majoria de les seves exigències s’incorporaran de manera progressiva durant els propers anys. El 12 d’agost de 2026 es van activar les primeres obligacions, mentre que altres requisits entraran en vigor de manera esglaonada, amb terminis diferents segons el tipus d’envàs, l’activitat i el paper de cada empresa.
Hi ha obligacions que ja cal complir i d’altres per a les quals encara tenim temps. La clau no és intentar resoldre-ho tot ara, sinó preparar-se amb ordre. Disposar d’informació clara i estructurada sobre els envasos, els materials, els proveïdors i les responsabilitats permetrà incorporar cada nova exigència quan correspongui, sense haver de començar de zero. El PPWR és un procés d’adaptació progressiu. I, si les dades estan ben organitzades des del principi, cada pas serà més senzill de gestionar, acreditar i documentar.
Si vols saber que s’aplica a la teva empresa i quan, hem preparat guies pràctiques específiques per a cada sector.
COMENCEM PER SABER QUÈ TENIM
No cal començar de zero. Ja coneixes els teus productes, volums, proveïdors i costos. El que sovint falta és connectar-ho amb una capa de dades de packaging i d’impacte: components, materials, pesos, proveïdors, certificats, assaigs, contingut reciclat, substàncies, prestacions i versions.
Ho fem en quatre passos:
- Inventari real.
Sempre surten més referències de les que creus: envàs primari, secundari, d’agrupació, de transport, films, cantoneres, separadors… - Una sola estructura de dades per a tots els proveïdors.
Així deixes de perseguir PDFs i comences a comparar informació. - Ordenar per famílies d’envàs i risc.
No cal estudiar 300 referències des de zero si comparteixen materials, arquitectura i proveïdor. - Un sistema viu.
Si canvia un material, un component o un proveïdor, cal saber quines evidències i declaracions queden afectades.
Si encara no ho tens tot, no ets l’única empresa. L’important és començar ara i fer-ho amb ordre.
TAMBÉ ÉS QÜESTIÓ DE COSTOS
Per experiència, sabem que quan reunim tots els envasos en un únic inventari, sempre apareixen qüestions que havien passat desapercebudes i que, si es gestionen bé, poden ajudar a reduir costos.
Tres caixes gairebé iguals de tres proveïdors diferents. Un component que ningú recorda per què hi és. Un farciment que ocupa més del que protegeix. Un film verge que podria tenir una alternativa. Un palet que comprem centenars de vegades quan potser podria ser retornable.
Aquí és on el compliment es pot convertir en gestió.
Amb milers de referències actives i una xarxa àmplia de proveïdors, la declaració anual d’envasos comercials i industrials que exigeix el RD 1055/2022 no es podia tractar com un tràmit. Vam construir un sistema que caracteritza cada envàs per tipologia, composició i elements, en calcula el cost segons l’ecomodulació i el prioritza per impacte econòmic, complexitat material i volum. La declaració es va convertir en una eina per detectar penalitzacions i oportunitats de redisseny.
I AIXÒ ÉS EL QUE EN PORTA A L’OPORTUNITAT DE REDUIR COSTOS. COM?
1. Reduint material
El PPWR estableix que, a partir de 2030, el pes i el volum de l’envàs s’hauran de reduir al mínim necessari per mantenir-ne la funcionalitat. En els envasos d’agrupació, de transport i de comerç electrònic, a més, l’espai buit no podrà superar el 50%. La reducció en compra de material, residus generats, logística, RAP i, quan correspongui, l’impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, ens permet reduir els costos associats al packaging. No només estarem complint, també estarem impactant sobre el negoci. I això ens porta a poder afirmar: aquesta caixa pesa menys. Però no serà suficient, també haurem de justificar-ho i comparar la situació inicial amb la nova solució.
2. Millorant la reciclabilitat
Un envàs més fàcil de reciclar també pot sortir més barat: simplificar materials i components pot reduir costos de fabricació i, gràcies a l’ecomodulació de la RAP, permetre pagar menys per posar-lo al mercat.
El PPWR reforça aquesta relació entre disseny i cost. A partir de 2030, els envasos hauran de complir criteris europeus harmonitzats de Design for Recycling, amb graus de reciclabilitat A, B o C. Més endavant, també es tindrà en compte si aquests envasos es reciclen efectivament a gran escala.Però abans de redissenyar, cal saber què estem comprant. Quantes capes té l’envàs? Necessitem tots els adhesius, tintes, etiquetes o tractaments que incorpora? Hi ha alternatives més senzilles? Conèixer aquesta informació ens permet detectar complexitats innecessàries, comparar solucions i prendre decisions que millorin la reciclabilitat sense perdre de vista els costos.
3. Incorporar material reciclat
El millor moment per assegurar un bon proveïdor de material reciclat és abans que tothom ho necessiti. El PPWR fixa percentatges mínims de plàstic reciclat postconsum a partir del 2030 per als envasos afectats, cosa que pot incrementar la competència per materials que compleixin els requisits de qualitat i traçabilitat. Identificar proveïdors, validar materials i establir acords de subministrament des d’ara pot ajudar a garantir-ne la disponibilitat, negociar millors condicions i evitar sobrecostos d’última hora. Però no n’hi haurà prou que el proveïdor digui que «porta reciclat». Caldrà acreditar quin percentatge incorpora, d’on és procedent el material i com es verifica aquesta informació. La documentació tècnica i la traçabilitat passen a ser tan importants com el preu de compra.
4. Passar del sol ús a un sistema reutilitzable
El que abans compràvem i llençàvem després de cada ús pot convertir-se en un recurs que circula. Si aconseguim prou rotacions i una logística de retorn eficient, el cost per ús pot ser inferior al d’un envàs d’un sol ús. Una caixa de transport que va i torna del client. Un palet que circula en lloc de comprar-ne un de nou cada vegada. La reutilització pot reduir les compres recurrents d’envasos, però perquè sigui rendible cal dissenyar tot el sistema: envàs → ús → retorn → inspecció → neteja o condicionament → nou ús
I després mesurar-lo: quantes rotacions reals fa, quin percentatge retorna, quantes unitats es perden i quant costa la logística inversa. Només així podrem saber quan s’amortitza respecte de l’alternativa d’un sol ús. La dada clau ja no és el preu de compra, sinó el cost real de cada utilització. No comparem el preu d’una caixa reutilitzable amb el d’una d’un sol ús. Comparem el cost per ús de dos sistemes durant un període determinat.
JA NO PODEM DIR QUE EL NOSTRE ENVÀS ÉS SOSTENIBLE SENSE DEMOSTRAR-LO
Complir la normativa ja no és un argument de sostenibilitat. Fer-ho millor que el mínim exigible, i poder demostrar-ho, sí que pot ser-ho. L’article 14 del PPWR estableix que les afirmacions ambientals sobre característiques dels envasos regulades pel mateix reglament han d’anar més enllà dels requisits mínims, especificar a quina part de l’envàs es refereixen i estar justificades amb evidències tècniques. Aquesta exigència se suma a la Directiva europea 2024/825, que restringeix les afirmacions ambientals genèriques sense una justificació adequada. Dir que un envàs és «verd», «eco» o «biodegradable» sense explicar què significa exactament ja no és una bona estratègia. No fa falta començar de zero per a explicar què fem millor. Cal saber aprofitar les dades que ja tenim.
Una afirmació ambiental ha de provar-se amb dades traçables.
QUATRE GUIES PER SABER EXACTAMENT QUÈ HAS DE COMPLIR
No totes les empreses tenen les mateixes obligacions. Fabricar la caixa no és el mateix que col·locar en ella l’anell o vendre la safata en el lineal. Per això hem preparat quatre guies pràctiques del PPWR, amb les obligacions, els terminis, la documentació i els passos d’implantació específics per a cada cas. Primer, identifica quin paper tens i què t’aplica. Després, construeix només el sistema que necessites.
guies pràctiques específiques per a cada sector
Fabricants
d’envasos
Productors de producte i marques
Supermercats i grans superfícies
Canal
HORECA
Converteix-ho en un sistema, no en un tràmit
El gran risc és respondre al PPWR multiplicant carpetes: una per a sostenibilitat, una altra per a compres, una altra per a qualitat i una altra per a màrqueting. A Spora ho plantegem al revés: una única base de coneixement de l’envàs, que connecta producte, envàs, component, material, proveïdor, evidència, compliment, cost i impacte. A partir d’aquí, la mateixa informació serveix per homologar un proveïdor, preparar una Declaració UE de Conformitat quan correspongui, calcular la RAP, estudiar un redisseny, comparar una alternativa reutilitzable o construir un argument comercial demostrable.
El PPWR t’obliga a posar-hi ordre.
T’ajudem a convertir aquest ordre en decisions.