Personalitzar el model i preparar cada detall per fer possible una implantació d’alta complexitat

FOVASA & Ajuntament d’Ontinyent

Assessorament tècnic en la implantació de la recollida porta a porta d’Ontinyent

Personalitzar el model i preparar cada detall per fer possible una implantació d’alta complexitat

El repte

Implantar un nou model de recollida porta a porta en una ciutat de més de 35.000 habitants implica una complexitat molt superior a la d’un desplegament convencional. El repte augmenta encara més quan el nou sistema ha de conviure amb diferents realitats urbanes i d’ús i s’ha d’implantar sobre un model existent.

Ontinyent partia d’un porta a porta de fracció resta. El canvi no consistia, per tant, simplement a substituir els contenidors del carrer: calia transformar el sistema perquè passés a recollir separadament orgànica, envasos, paper i cartró i resta, mantenint el vidre en contenidors de via pública i incorporant, alhora, sistemes d’identificació de les aportacions.

La implantació també havia de donar resposta a realitats molt diferents: habitatges unifamiliars i plurifamiliars, activitats comercials, grans productors i habitatges disseminats, amb solucions específiques per a cadascun d’aquests àmbits.

Per això el projecte es va plantejar des del principi com un procés d’implantació tècnica, territorial i de gestió de dades, en què cada decisió prèvia havia de facilitar el funcionament posterior del servei.

El repte no era només implantar el porta a porta. Era construir les condicions perquè funcionés a escala de ciutat.

Desenvolupament del projecte

La clau del projecte va ser treballar el detall abans de posar el sistema en funcionament.

Spora va donar suport a la definició i preparació de la implantació, estructurant el procés en diferents àmbits d’actuació i adaptant-lo a les característiques de cada tipus d’usuari.

El treball va incloure:

  • Anàlisi i preparació de les bases de dades d’habitatges i activitats.
  • Sectorització dels usuaris segons el model de servei.
  • Revisió i actualització de les dades durant el procés.
  • Identificació d’habitatges i activitats no inclosos inicialment.
  • Detecció i correcció de canvis d’ús i assignacions sectorials incorrectes.
  • Definició dels materials d’aportació necessaris.
  • Dimensionament dels contenidors i cubells segons les característiques dels usuaris.
  • Disseny de solucions específiques per a edificis plurifamiliars.
  • Definició dels processos d’associació entre usuaris, immobles i materials.
  • Preparació dels protocols de repartiment i associació de dades.
  • Suport tècnic als equips responsables de la implantació.
  • Preparació dels materials i continguts informatius.
  • Definició de protocols per a incidències i casos especials.
  • Acompanyament del desplegament i adaptació del sistema durant la implantació.

El procés va requerir una coordinació molt detallada entre bases de dades, material físic, sectors de recollida i equips d’implantació.

Personalitzar l’aportació per fer viable el model

Un dels punts més singulars del projecte va ser el tractament dels edificis plurifamiliars.

En lloc d’imposar una única solució, es va realitzar un treball tècnic previ sobre cadascun dels blocs per analitzar l’espai disponible, les característiques de l’edifici i les condicions d’aportació.

A partir d’aquesta anàlisi es van definir diferents alternatives:

  • contenidors comunitaris per a totes les fraccions;
  • contenidors comunitaris combinats amb aportacions individualitzades;
  • models mixtos;
  • cubells individuals quan l’espai comunitari no permetia una altra solució.

Les comunitats de més de deu habitatges van rebre una proposta tècnica personalitzada i van poder contrastar les alternatives abans de determinar la solució final.

Aquesta metodologia va convertir el procés d’implantació en una adaptació del model a l’edifici, i no simplement en un repartiment estàndard de materials.

La personalització ha estat una condició per fer viable el sistema.

Acompanyar el canvi, no només executar-lo

L’assessorament tècnic es va complementar amb una estructura d’acompanyament a la ciutadania i a les activitats.

Resultats

El resultat del procés va ser una implantació de gran escala que, a juliol de 2026, havia permès lliurar material al 85% dels 15.770 habitatges inclosos en l’àmbit d’implantació, així com a 402 blocs i 1.462 activitats amb material d’aportació.

Conclusions

Ontinyent demostra que implantar un porta a porta en una ciutat gran no consisteix simplement a canviar el sistema de recollida.

Cal preparar el territori, ordenar la informació, adaptar les solucions, formar els equips i construir simultàniament la infraestructura física i digital que farà funcionar el servei.

El treball amb les comunitats va permetre adaptar el model d’aportació a les condicions reals de cada edifici. La sectorització i actualització de les bases de dades va permetre relacionar usuaris, materials i models de servei. I els protocols d’associació van convertir cada lliurament de material en una oportunitat per construir una base de dades preparada per gestionar la participació i evolucionar cap a nous instruments de fiscalitat.

La implantació es va plantejar amb l’objectiu de construir les condicions perquè el servei pogués funcionar, mesurar-se i evolucionar.

Aprenentatges

  • A gran escala, el detall és infraestructura. Quan es treballa amb milers d’usuaris, una adreça mal assignada, un contenidor sobredimensionat o un canvi d’ús no detectat poden afectar el funcionament del sistema.
  • Personalitzar és fer viable. Les solucions per als edificis plurifamiliars es van adaptar a les condicions físiques i organitzatives de cada comunitat.
  • La dada es construeix des del primer dia. Associar correctament cada element d’aportació amb l’usuari és la base per poder mesurar la participació i evolucionar el sistema.
  • Implantar també és aprendre. La detecció d’incidències, canvis de sector, noves altes i demandes dels usuaris permet ajustar el model mentre es desplega.

Un porta a porta de gran escala no es desplega: es construeix.