El repte
El Consell Comarcal d’Osona havia de preparar la licitació del nou servei comarcal de recollida selectiva de residus, neteja viària i deixalleries en un context de transformació dels models de gestió.
La complexitat no provenia només de l’escala del contracte. Els 37 municipis que hi participaven presentaven necessitats, models de recollida, serveis i ritmes de transformació diferents, amb municipis que ja disposaven de sistemes porta a porta i d’altres que mantenien models de contenidors.
El repte era convertir aquesta diversitat en una licitació coherent, tècnicament sòlida i econòmicament estructurada, però alhora prou flexible per permetre que els municipis evolucionessin durant la vida del contracte.
Especialment en el cas de Vic, encara no estava definit quin seria el model d’alta eficiència que s’implantaria a tota la ciutat. Per això calia evitar que el mateix plec condicionés avui una decisió que s’havia de prendre demà.
La pregunta no era només com licitar el servei actual. Era com construir un contracte capaç d’acompanyar la transformació futura del territori.
Desenvolupament del projecte
El treball va combinar la definició tècnica del servei amb la construcció de l’estructura econòmica i contractual necessària per portar-lo a licitació.
Vam treballar sobre:
- Anàlisi de la situació de partida dels municipis.
- Recollida i estructuració de les necessitats municipals.
- Definició dels serveis a delegar al Consell Comarcal.
- Definició dels serveis previstos per a cada municipi.
- Dimensionament dels serveis de recollida porta a porta i amb contenidors.
- Definició de freqüències, torns, equips, vehicles i recursos.
- Incorporació dels serveis de deixalleries fixes i mòbils.
- Definició dels serveis comercials i de reforç.
- Incorporació de tecnologia, identificació i sistemes de seguiment.
- Definició dels serveis de comunicació i implantació.
- Estructuració dels serveis de neteja, manteniment i reposició.
- Definició dels serveis variables i ocasionals.
- Redacció del Plec de Prescripcions Tècniques.
- Suport en la redacció del Plec de Clàusules Administratives Particulars.
- Definició dels criteris de valoració tècnica i automàtica.
- Construcció de l’estructura de costos del contracte.
- Definició dels costos fixos, d’implantació i variables.
- Definició dels preus unitaris dels serveis i recursos.
- Preparació de la documentació necessària per a la licitació.
Una licitació pensada per evolucionar
Un dels elements més innovadors del projecte va ser no tancar dins del plec una única fotografia del futur servei.
El contracte es va estructurar amb diferents fases per als municipis que havien de transformar el seu model. Això permetia que el servei evolucionés dins del mateix contracte a mesura que es desplegaven els nous sistemes. En el cas de Vic, aquesta estructura arribava fins a quatre fases.
La Fase 4 de Vic es va plantejar específicament com una fase oberta: el model definitiu per a la ciutat encara s’havia de determinar i el plec havia de permetre incorporar-lo posteriorment.
Per fer-ho possible, vam treballar amb preus unitaris associats als diferents recursos i configuracions de servei. D’aquesta manera, el contracte podia disposar d’una base econòmica per calcular el cost del futur model sense haver de determinar-lo íntegrament en el moment de licitar.
La innovació no era només introduir flexibilitat contractual. Era utilitzar l’estructura econòmica del contracte com una eina per preservar la capacitat de decisió futura.
Un contracte flexible
La flexibilitat tècnica necessitava una estructura econòmica que la fes possible.
Per això el contracte es va estructurar diferenciant:
- Costos fixos. Els recursos necessaris per garantir els serveis previstos a cada municipi.
- Costos d’implantació. Les inversions associades al canvi de sistema, incloent-hi elements de conteniment, tecnologia i campanyes.
- Costos variables. Serveis que es podien activar segons les necessitats reals durant l’execució del contracte.
Aquesta estructura permetia adaptar el servei sense haver de reconstruir contractualment tota la licitació davant de cada canvi.
Resultats
- Redacció del Plec de Prescripcions Tècniques del nou servei comarcal.
- Suport en la redacció del Plec de Clàusules Administratives Particulars.
- Definició de l’estructura de serveis per als 37 municipis.
- Dimensionament dels serveis de recollida i dels recursos associats.
- Incorporació de models porta a porta, contenidors i sistemes d’identificació.
- Definició de serveis de deixalleries, neteja, manteniment i serveis complementaris.
- Incorporació de tecnologia, seguiment i gestió de la informació.
- Definició de campanyes d’implantació i comunicació.
- Definició de criteris de valoració de les ofertes.
- Construcció de l’estructura de costos del contracte.
- Definició de costos fixos, d’implantació i variables.
- Creació d’un sistema de preus unitaris per adaptar els serveis a les necessitats reals.
- Estructuració de la implantació en fases per als municipis en transformació.
- Disseny d’un mecanisme específic de flexibilitat per a la futura transformació de Vic.
Conclusions
El projecte va demostrar que una licitació també pot ser una eina de planificació del futur.
En un servei que havia de durar anys i incorporar transformacions importants, tancar totes les decisions en el moment de redactar els plecs hauria significat assumir avui decisions que el territori encara havia de contrastar.
Per això vam treballar en una arquitectura contractual capaç de combinar definició, control i flexibilitat: definir amb precisió els serveis coneguts, establir una base econòmica sòlida i deixar oberta la capacitat d’evolucionar quan el model futur estigués definit.
En el cas de Vic, aquesta filosofia es va portar un pas més enllà: la licitació havia de permetre decidir quin era el millor model per a la ciutat sense que el mateix contracte n’impedís la implantació.
Aprenentatges
Un plec no hauria de congelar el futur. Quan un territori està en procés de transformació, el contracte ha de permetre incorporar les decisions que encara estan per prendre.
La flexibilitat també es dissenya. No n’hi ha prou amb deixar portes obertes: cal traduir la flexibilitat en fases, unitats de servei, preus i mecanismes contractuals concrets.
Els preus unitaris poden ser una eina de planificació. Permeten construir una base econòmica comuna i, alhora, adaptar posteriorment el servei a la configuració que finalment es decideixi.
La implantació pot formar part del mateix disseny del contracte. Planificar diferents fases permet avançar progressivament, incorporar aprenentatges i reduir el risc de prendre decisions irreversibles.
Un bon plec no només descriu com serà el servei. Ha de permetre que el servei pugui evolucionar.