El repte
El Pla Residu Zero de Barcelona 2021-2027 és el full de ruta de la ciutat per avançar cap a un model de prevenció i gestió dels residus basat en l’economia circular. Succeeix el Pla de Prevenció 2012-2020 i integra l’Estratègia Residu Zero de Barcelona en un plantejament transversal que implica diferents àrees i departaments municipals.
En un pla d’aquesta dimensió, fer seguiment no significa només comprovar si les accions s’han executat. Cal saber què s’ha fet, quin resultat ha generat, quin grau d’assoliment té respecte dels objectius i què cal modificar per continuar avançant.
El repte era, per tant, construir un sistema de seguiment capaç d’integrar informació procedent de diferents responsables municipals, calcular indicadors útils i comparables, analitzar l’evolució global del Pla i convertir tota aquesta informació en coneixement per a la presa de decisions.
El repte consistia en plantejar una metodologia de seguiment que ens aportés informació de valor per la presa de decisions.
Desenvolupament del projecte
El servei es va estructurar com un procés continu de recollida, validació, càlcul, anàlisi i retorn de la informació amb l’objectiu de realitzar un anàlisi anual de l’estat i l’evolució del pla.
- Recollida i contrast de la informació. Coordinació amb els responsables de les actuacions de les diferents àrees municipals amb seguiment individual per garantir que la informació fos completa i comparable.
- Càlcul i actualització dels indicadors. Càlcul dels indicadors específics de cada actuació i dels indicadors globals del Pla: accions executades, residus evitats o recollits selectivament, emissions evitades, públic impactat, agents participants i recursos mobilitzats.
- Anàlisi de resultats i compliment d’objectius. Lectura conjunta dels resultats quantitatius i qualitatius per valorar l’evolució de cadascuna de les actuacions i dels cinc àmbits temàtics del Pla.
- Avaluació i millora contínua. Identificació d’incidències, desviacions i oportunitats de millora i formulació de propostes per adaptar les actuacions i reforçar el compliment dels objectius.
- Retorn i governança. Elaboració de les memòries anuals i coordinació de l’Observatori Residu Zero, un espai de contrast amb experts i agents vinculats al sector per compartir resultats, incorporar criteri extern i identificar àmbits on focalitzar els esforços.
Resultats
El sistema desenvolupat permet fer el seguiment del Pla a diferents nivells, des de l’estat concret de cada acció fins a la seva evolució global.
La informació es va estructurar en cinc àmbits temàtics, 12 línies estratègiques, 23 actuacions i 82 accions, permetent mantenir la traçabilitat entre les actuacions executades, els indicadors calculats i els objectius del Pla.
El seguiment anual permet identificar tant el grau d’execució com els resultats generats.
L’anàlisi incorpora també indicadors de resultat que permeten observar l’evolució del Pla en termes de:
- Residus evitats i residus recollits selectivament.
- Emissions de CO₂ equivalents evitades.
- Participació i públic impactat.
- Agents implicats.
- Evolució de la prevenció, reutilització i preparació per a la reutilització.
- Evolució de la recollida selectiva.
- Resultats de les actuacions de normativa i fiscalitat.
- Participació, governança i recerca.
El sistema permet relacionar els resultats de les actuacions amb els objectius quantitatius i qualitatius del Pla i detectar àmbits en què cal reforçar, modificar o reorientar les actuacions.
Conclusions
El principal valor del projecte és haver convertit un pla complex i transversal en un sistema de seguiment operatiu, comparable i orientat a la presa de decisions.
La metodologia permet superar un dels principals riscos dels plans estratègics: que el seguiment es converteixi en un simple recull anual d’activitats. En aquest cas, cada actuació es revisa en termes d’execució, indicadors i resultats, i la informació es contrasta amb els objectius globals del Pla.
El model també permet incorporar la realitat d’una política pública que evoluciona. Les actuacions poden avançar, endarrerir-se, modificar-se o fins i tot aparèixer-ne de noves.
La combinació entre dades, seguiment tècnic i contrast expert permet que els resultats no quedin tancats en una memòria anual, sinó que serveixin per identificar prioritats i orientar les actuacions dels anys següents.
El seguiment es converteix en una eina per fer evolucionar el Pla.
Aprenentatges
- Un indicador només és útil si ajuda a decidir. Cal anar més enllà de calcular dades. L’anàlisi ha de permetre entendre què està passant, detectar desviacions i identificar on cal intervenir.
- Un pla transversal necessita un sistema transversal. Quan les actuacions depenen de diferents àrees municipals, el seguiment ha d’integrar totes les fonts d’informació i mantenir una metodologia comuna. El Pla Residu Zero incorpora actuacions liderades per diferents àrees i departaments de l’Ajuntament.
- Les dades necessiten context. Els resultats quantitatius es complementen amb indicadors qualitatius i amb la valoració de les actuacions. Això permet entendre no només quant s’ha fet, sinó també com s’ha fet i quin grau d’assoliment té.
- El seguiment també ha de mirar cap endavant. La funció del seguiment no acaba amb l’avaluació. La metodologia incorpora la identificació de millores i oportunitats per adaptar les actuacions durant la vigència del Pla. Aquest és precisament un dels objectius definits en el servei d’assistència tècnica.
- El coneixement també es construeix contrastant. L’Observatori Residu Zero incorpora experts i representants d’organitzacions vinculades al residu zero per aportar coneixement, opinió i visió externa al seguiment del Pla.
Mesurar permet saber on som. Analitzar permet entendre per què hi som. I repetir aquest seguiment anualment serveix per decidir què fer després.