El repte
L’Ajuntament de Tarragona havia de definir un nou Pla Local de Prevenció de Residus amb horitzó 2030 que permetés estructurar i reforçar la política municipal de prevenció, en coherència amb el marc normatiu europeu, estatal i català. El Pla havia de partir d’una comprensió precisa de la realitat del municipi i traduir els objectius de prevenció en actuacions concretes i aplicables.
El repte era actuar abans que els materials es convertissin en residus: entendre quins fluxos tenien més potencial de reducció, quins hàbits i patrons de consum es podien modificar i quines eines podia activar l’Ajuntament per facilitar aquests canvis.
Per això, la diagnosi no es va limitar a quantificar la generació. Es van analitzar els fluxos residuals, la seva composició, els costos econòmics i ambientals, els hàbits de la ciutadania i el potencial de reutilització i reparació.
L’objectiu era passar de “gestionar millor els residus” a intervenir sobre les causes que els generen.
Desenvolupament del projecte
El projecte es va estructurar en quatre fases:
- Diagnosi del sistema i dels fluxos residuals.
Anàlisi de l’evolució de la generació, la composició dels residus i la bossa tipus de Tarragona, identificant els fluxos amb major potencial de prevenció. - Anàlisi econòmica, ambiental i ciutadana.
Avaluació dels costos associats a la gestió i de la petjada de carboni, complementada amb una enquesta a una mostra representativa de ciutadania per conèixer hàbits de consum, reutilització, reparació i prevenció. - Definició de l’estratègia i les actuacions.
Establiment dels objectius quantitatius, qualitatius i ambientals i definició de les línies estratègiques i accions concretes sobre els principals àmbits de prevenció. - Planificació i seguiment.
Programació de les actuacions fins al 2030 i definició d’un sistema d’indicadors per mesurar-ne la implantació i els resultats i poder ajustar les mesures al llarg del Pla.
Resultats
El projecte va donar lloc a un Pla Local de Prevenció estructurat al voltant de 8 línies estratègiques, que combinaven actuacions de prevenció directa amb instruments municipals, comunicació i mesures de suport:
- Pla de comunicació i marca del Pla de prevenció.
- Prevenció de la generació de matèria orgànica i malbaratament alimentari.
- Reducció d’envasos lleugers i plàstics d’un sol ús.
- Minimització de l’ús de paper.
- Reutilització i preparació per a la reutilització de voluminosos, tèxtils i aparells elèctrics i electrònics.
- Incorporació de criteris de prevenció en la millora de la recollida selectiva.
- Ambientalització d’actes i festes.
- Adaptació de les ordenances municipals i ambientalització de l’Administració.
El Pla va concretar 31 actuacions. Cada actuació es va definir amb els elements necessaris per facilitar-ne la implantació i es va vincular als públics objectiu, als objectius de prevenció i als indicadors corresponents.
El Pla també va establir objectius quantificables per al 2025 i 2030 i va estimar la contribució de les actuacions al seu assoliment. El model preveia una reducció estimada de 60,82 kg de residus per habitant i any el 2030 respecte de l’escenari de partida.
Conclusions
El Pla va permetre construir una política de prevenció basada en dades reals del municipi i no només en objectius normatius.
La construcció de la bossa tipus va permetre identificar quins materials conformaven realment els residus generats i quantificar el potencial d’intervenció.
Aquesta informació es va complementar amb una lectura dels comportaments. L’enquesta ciutadana va mostrar una elevada sensibilització envers la necessitat de reduir residus, però també va permetre identificar barreres i oportunitats concretes en àmbits com els envasos d’un sol ús, el malbaratament alimentari, la reutilització i la reparació.
A partir d’aquesta doble mirada —què passa i per què passa— es van definir actuacions capaces d’intervenir sobre diferents punts del sistema: ciutadania, activitats econòmiques, centres educatius, Administració, actes i equipaments.
El Pla també va incorporar una dimensió ambiental i climàtica, quantificant la petjada de carboni associada al tractament dels residus i establint objectius ambientals vinculats als objectius de prevenció.
El resultat és una política de prevenció que no només fixa què cal aconseguir, sinó que concreta on intervenir, amb quines eines i com mesurar si les actuacions funcionen.
Aprenentatges
- La prevenció comença abans del residu. Per reduir la generació cal intervenir sobre les decisions de compra, consum i ús, i facilitar que els productes es reutilitzin, es reparin o mantinguin el seu valor durant més temps.
- La bossa tipus permet decidir on concentrar els esforços. Conèixer la composició real dels residus permet passar d’una prevenció genèrica a actuacions dirigides als fluxos amb més potencial de reducció.
- Canviar comportaments exigeix conèixer-los. La informació ciutadana complementa les dades tècniques i permet identificar tant els hàbits ja consolidats com les barreres que cal abordar.
- La prevenció necessita instruments municipals. Comunicació, ordenances, compra pública, fiscalitat, serveis de reutilització, suport als sectors i actuacions directes permeten crear les condicions perquè el canvi sigui possible.
- Mesurar és part de la política. El Pla diferencia indicadors específics per fer el seguiment de cada actuació i indicadors generals per valorar l’evolució de la prevenció, incloent-hi residus evitats, productes reutilitzats i emissions de CO₂ evitades.