El repte
El Govern d’Andorra va impulsar l’elaboració del Pla de prevenció de residus per donar resposta als objectius establerts per la Llei d’economia circular (LEC) i el Pla Nacional de Residus – Horitzó 2035, que fixen, entre d’altres, la reducció de la generació de residus urbans en un 15% el 2030 i un 20% el 2035 respecte de 2010.
Andorra té una realitat particular: una població equivalent que incorpora residents, temporers, fronterers, excursionistes i turistes, amb un pes molt important de la població flotant i una forta activitat turística. El 2024 la població equivalent va arribar a 127.712 habitants i es van generar 50.324 tones de residus urbans.
Aquesta realitat complexa obliga a plantejar actuacions sobre els diferents sectors que generen residus i sobre les decisions que determinen com es consumeix, es produeix, es contracta, es construeix i es gestionen els recursos.
El repte era, per tant, construir un pla capaç de passar dels objectius generals a una política de prevenció concreta, transversal i executable, implicant administració, empreses, sectors econòmics, entitats i ciutadania.
Desenvolupament del projecte
El projecte es va estructurar en quatre blocs de treball:
1. Diagnosi i anàlisi del punt de partida.
Anàlisi del marc normatiu, evolució demogràfica i generació de residus, bossa tipus, models de recollida, resultats de recollida selectiva i actuacions de prevenció ja desenvolupades. L’anàlisi va permetre identificar tendències, potencials de millora i àmbits prioritaris d’intervenció.
2. Definició d’objectius i arquitectura estratègica.
Traducció del marc normatiu i de la diagnosi en objectius quantitatius i qualitatius, sis línies estratègiques, 15 sublínies i 12 sectors d’actuació.
3. Construcció del pla d’acció i del sistema d’implementació.
Definició de 30 accions concretes, especificant per a cadascuna l’objectiu, els agents implicats, el rol de l’Administració, la temporalitat, els indicadors i els recursos necessaris. El conjunt es va ordenar en un cronograma 2026–2032.
4. Seguiment, comunicació i impacte.
Disseny d’un sistema d’indicadors generals i específics per acció, una memòria anual de seguiment, un pla de comunicació i l’anàlisi de la contribució de les mesures a la reducció de la petjada de carboni.
Resultats
El Pla va concretar una estructura completa per orientar la política de prevenció d’Andorra fins al 2032:
- 6 línies estratègiques: reducció de plàstics d’un sol ús; reducció de paper i cartró; prevenció del malbaratament alimentari; reutilització i preparació per a la reutilització; prevenció de residus de la construcció; i accions generals i transversals.
- 15 sublínies d’actuació, que incorporen fiscalitat, control, normativa, traçabilitat, compra a granel, reutilització, sensibilització i altres instruments.
- 12 sectors estratègics, des de la ciutadania i el comerç fins al turisme, la construcció, els centres educatius, l’Administració pública i el tercer sector.
- 30 accions de prevenció, desenvolupades en fitxes individuals amb objectius, agents, temporalitat, pressupost i indicadors.
- Pla d’acció 2026–2032, amb una programació temporal que permet prioritzar i ordenar la implantació.
- Sistema d’indicadors quantitatius i qualitatius per mesurar tant l’execució de les actuacions com l’assoliment dels objectius.
- Memòria anual de seguiment per identificar avenços, dificultats i necessitats d’ajust.
- Pla de comunicació específic per adaptar els missatges als diferents públics i convertir la prevenció en una política coneguda i compartida.
- Anàlisi de la petjada de carboni, connectant la prevenció de residus amb l’impacte climàtic del sistema.
- Anàlisi específica de la generació de residus a l’estació d’esquí de Soldeu-El Tarter, incorporat com a annex per aprofundir en un sector especialment rellevant per al país.
- Ajustar els litres de resta instal·lats i fomentar la prevenció i el bon ús del calendari de recollida.
Conclusions
El Pla de prevenció d’Andorra transforma la prevenció de residus en una política transversal amb una arquitectura pròpia d’objectius, accions, responsables i seguiment.
Aquesta perspectiva va portar a plantejar la prevenció des de diferents palanques: normativa, fiscalitat, compra pública, inspecció, incentius, reutilització, suport als sectors econòmics, comunicació i canvi d’hàbits.
El resultat és un pla que no es limita a dir què cal reduir, sinó que concreta qui ha d’actuar, sobre què, quan, amb quins instruments i com es podrà saber si funciona.
La prevenció deixa de ser una declaració d’intencions i es converteix en una política executable i mesurable.
Aprenentatges
- La prevenció necessita més d’una palanca. Reduir residus no depèn únicament del comportament individual. El Pla combina regulació, fiscalitat, incentius, infraestructura, suport als sectors, comunicació i participació per actuar sobre les causes de la generació.
- La realitat d’un país determina com s’ha de mesurar. En un territori amb un pes elevat del turisme I població flotant, utilitzar la població equivalent és essencial per interpretar correctament l’evolució de la generació i els objectius de prevenció.
- Els sectors econòmics són part de la política de prevenció. Turisme, restauració, comerç, construcció, administració i grans esdeveniments tenen mesures específiques perquè una part important de la prevenció es decideix abans que el residu arribi al sistema de gestió.
- Un pla és útil quan es pot executar. Cada acció incorpora responsables, temporalitat, indicadors i recursos. Això permet passar d’un document estratègic a un programa de treball que pot ser desplegat, revisat i ajustat.
- Mesurar permet governar. El sistema de seguiment combina indicadors generals del Pla amb indicadors específics de cada acció i una memòria anual, permetent detectar desviacions i orientar les decisions següents.
- La prevenció també és una política climàtica. Connectar el Pla de prevenció amb la petjada de carboni permet entendre que evitar un residu no significa només evitar-ne la gestió: també significa actuar sobre els recursos, els processos i les emissions associades al seu cicle.