11 min.

L’Òmnibus t’ha tret de la CSRD. Els teus clients, no.

La simplificació europea ha reduït dràsticament les empreses obligades a presentar informes de sostenibilitat sota la CSRD. Però les peticions d’informació ESG de clients, bancs i certificadores, no. Pots patir per donar resposta a cada petició o aprofitar-la per convertir el reporting en un procés que t’ajudi a gestionar, estalviar i comunicar millor

L’octubre arriba el qüestionari d’EcoVadis d’un client. El novembre, l’auditoria de la ISO 14001. El desembre, el banc demana dades d’emissions. El març toca l’EINF. Quatre peticions que comparteixen bona part de les dades i, sovint, quatre versions diferents de la mateixa xifra.

Ho veiem sovint. Qualitat recopila evidències per a les certificacions, Compres respon qüestionaris de proveïdors, Finances atén els bancs i Comunicació ho torna a demanar tot per a la memòria de sostenibilitat. I gairebé sempre hi ha algú que s’ha convertit en «la persona de sostenibilitat» sense que ningú ho hagi encarregat. La memòria existeix, però quan algú pregunta d’on surt una xifra, ningú ho sap del cert. I l’any següent l’esforç torna a començar.

La reacció habitual és buscar un full de càlcul millor, una plataforma ESG o una metodologia tancada. És necessari, però es queda curt. Ordenar la dada resol la petició d’aquest any, no canvia el que l’empresa fa amb ella. Nosaltres ho plantegem al revés: el sistema s’adapta a l’empresa, als seus processos i a les seves persones.

Perquè el reporting, ben plantejat, és un dels pocs moments en què una empresa es mira sencera: què consumeix, què genera, on és exposada, què li costa i què pot demostrar. Aquest exercici val molt més que el document que produeix. La memòria arriba al final, com a conseqüència.

L’Òmnibus ha reduït les obligacions de milers d’empreses, però no ha canviat cap d’aquestes raons. Abans de veure com treballar-ho, convé tenir clar què exigeix avui la normativa.

On és la teva empresa: tres preguntes

  • Superes alhora els 1.000 treballadors i els 450 M€ de facturació?Llavors ets dins del nou perímetre de la CSRD. La revisió Òmnibus, (UE) 2026/470, l’ha limitada a unes 5.000 empreses a tot Europa, davant les prop de 50.000 previstes al principi. Les empreses incloses en el nou perímetre de la CSRD hauran d’informar amb els ESRS simplificats per als exercicis iniciats a partir del 2027, mantenint l’anàlisi de doble materialitat i la verificació externa. Les que ja estaven obligades a reportar tenen disposicions transitòries per al 2026. Espanya ha d’incorporar la reforma a la seva legislació abans del 19 de març del 2027.
  • Presentes avui l’EINF (l’estat d’informació no financera)? Continues obligada. La Llei 11/2018 continua vigent i, en general, obliga a presentar l’EINF les empreses de més de 250 treballadors que siguin entitats d’interès públic, amb les excepcions legals, o que superin durant dos exercicis consecutius els 20 M€ d’actiu o els 40 M€ de facturació, tot i que hagin quedat fora de la nova CSRD. La CNMV i l’ICAC ho van recordar l’octubre del 2026. I hi ha més: el Reial decret 214/2025 obliga aquestes mateixes empreses a calcular cada any la seva petjada de carboni (com a mínim en els abasts 1 i 2) i a publicar un pla de reducció amb un objectiu quantificat a un horitzó d’almenys cinc anys.

Un exemple: una empresa de 350 treballadors i 60 M€ de facturació que compleix els requisits temporals de la Llei 11/2018 queda fora de la CSRD. Però continua havent de presentar l’EINF, calcular la seva petjada i publicar el seu pla.

  • Et demanen dades els teus clients, el teu banc o un plec públic? És la pregunta a la qual més empreses respondran que sí. Per a elles, la Unió Europea ha aprovat un estàndard voluntari d’informació de sostenibilitat, el Reglament Delegat (UE) 2026/1560, vigent des del setembre del 2026. Com que és un reglament europeu, s’aplica directament: no cal esperar cap llei espanyola. El límit d’informació exigible a proveïdors sota la CSRD s’aplica a partir dels exercicis iniciats l’1 de gener del 2027.
La teva situacióMarc que t’aplicaQuè et convé fer
Més de 1.000 treballadors i més de 450 M€ de facturacióAvui, EINF i RD 214/2025. Per a exercicis iniciats des del 2027, CSRD amb ESRS simplificats.Preparar la doble materialitat i la verificació externa, i revisar el que demanes als teus proveïdors.
Obligada a l’EINF, però per sota dels llindars de la CSRDEINF verificat i RD 214/2025, mentre la Llei 11/2018 continuï vigent.Mantenir l’EINF, la petjada i el pla de reducció, i anticipar l’adaptació de la llei.
Proveïdora, amb fins a 1.000 treballadors, d’una empresa subjecta a la CSRD.Sense obligació de reportar sota la CSRD per ser proveïdora. Pot estar obligada a presentar l’EINF si compleix els requisits de la Llei 11/2018. Estàndard voluntari i límit de la cadena de valor des del 2027, d’acord amb l’annex II.Tenir un sistema d’indicadors ESG amb dades fiables i traçables, adaptat a l’estàndard voluntari, que permeti respondre a clients, bancs i avaluadors sense duplicar esforços.
Sense obligacions ni peticions rellevants.Reporting voluntari i normes pròpies del teu sector.Començar pels indicadors que et serveixen per gestionar impactes, riscos i costos.

Els perfils poden solapar-se, i les obligacions a Espanya dependran de com s’adapti la llei. El que ja està clar és que el 2027 coincideix tot: s’apliquen els ESRS simplificats, comença a funcionar el límit per a la cadena de valor i venç el termini per adaptar la llei espanyola.

Si tens menys de 1.000 treballadors: què et poden demanar i què no

El nou estàndard voluntari (Reglament Delegat (UE) 2026/1560) compleix dues funcions.
Primer, ofereix un format comú per a les empreses no subjectes a la CSRD, substituint la recomanació anterior (VSME). Inclou un nivell bàsic d’indicadors ESG i un altre d’ampliat amb informació sobre estratègia, emissions, riscos climàtics i drets humans.

Segon, limita quina informació et poden exigir els teus clients sota la CSRD. Des dels exercicis iniciats el 2027, les empreses subjectes a la CSRD no podran sol·licitar als seus proveïdors de fins a 1.000 treballadors, per elaborar el seu propi informe de sostenibilitat, més informació que la recollida a l’annex II de l’estàndard voluntari. Aquest límit no afecta altres exigències legals, comercials o financeres. Continuaran arribant peticions relacionades amb:

  • Altres normes, com el Reglament europeu d’envasos i residus d’envasos (PPWR).
  • Requisits comercials: homologació de proveïdors, avaluació de riscos o qualificacions EcoVadis.
  • Finançament bancari i licitacions públiques amb criteris ambientals.

La norma ha posat un sostre a una part de les preguntes. La resta continuen arribant, i per a moltes empreses són les que decideixen si conserven o perden un client.

Dues situacions que la taula no recull

Si ja havies començat a preparar-te per a la CSRD. Moltes empreses van fer el 2024 i el 2025 la seva anàlisi de doble materialitat i van mapar indicadors ESRS per a una obligació que ara ja no els aplica. Aquesta feina continua sent útil: permet identificar impactes i riscos i serveix de base per respondre a l’estàndard voluntari, a EcoVadis o a les exigències de clients. Ha canviat l’obligació, no la utilitat.

Si ets un grup d’empreses. Cada filial té els seus processos, el seu nivell de maduresa i els seus criteris de càlcul. A més, els llindars de la CSRD es poden assolir a nivell de grup. La solució és acordar un nucli comú:

  • Doble materialitat de grup.
  • Criteris de càlcul compartits.
  • Protocol de consolidació de dades.
  • Indicadors específics per a cada filial.

De la dada a la decisió: com treballar el reporting

Fins aquí, el que es demana. El que marca la diferència és què fas amb això. A Spora treballem el reporting com un sistema de gestió de la informació ESG adaptat als processos, les eines i les persones de cada empresa, que combina rigor tècnic, traçabilitat i visió estratègica per complir, gestionar i comunicar.

1. Entendre què importa.
Recomanem partir d’una anàlisi de doble materialitat, tot i que l’estàndard voluntari no l’exigeixi, amb una profunditat proporcionada a cada empresa. Analitzem tant els seus impactes sobre les persones i el medi ambient com els riscos i les oportunitats de sostenibilitat que poden afectar els seus resultats financers. Amb la participació dels equips interns, identifiquem relacions que els departaments no sempre veuen per separat. Una matriu que no canvia cap decisió és un tràmit. Una que reordena prioritats i pressupostos és una eina de direcció.

Cas pràctic Spora · Quan la conciliació entra al compte de resultats

  • El punt de partida: un impacte social sense xifra. En una anàlisi de doble materialitat per a una empresa de retail vam identificar una elevada rotació del personal de botiga, lligada a la conciliació, els salaris i la manca de desenvolupament professional. Recursos Humans coneixia el problema, però no el mesurava.
  • La segona lectura. En reunir Recursos Humans i Finances va aparèixer la dimensió financera: costos de selecció, contractació, formació i pèrdua de productivitat durant l’adaptació de les noves incorporacions.
  • Mesurar-ho. Vam plantejar quantificar el cost de cada sortida i estimar la pèrdua de productivitat relacionant l’antiguitat del personal amb les vendes de cada botiga, controlant les diferències entre establiments.
  • Portar-ho a direcció. Amb aquesta estimació, la direcció pot comparar el cost de no actuar amb el de millorar la conciliació, reorganitzar torns o desenvolupar polítiques de retenció.

El que demostra: les dues materialitats s’avaluen per separat, amb criteris propis, però alimenten una mateixa decisió: transformar un impacte social en informació econòmica útil per dirigir el negoci.

2. Ordenar una sola vegada, per a tots els usos.
Els diferents marcs demanen bona part de la mateixa informació. Per això partim d’un nucli comú, els indicadors de l’estàndard voluntari, que ofereixen una referència compartida per respondre a clients i altres grups d’interès, i afegim només les capes que cada empresa necessita.

Important: que dos marcs s’assemblin no vol dir que demanin el mateix. El consum energètic que demana l’EINF i el que valora EcoVadis es poden mesurar i justificar de manera diferent. Per això cada indicador es defineix una vegada, amb les seves variants, el seu responsable i la seva prova, sobre les fonts i eines que l’empresa ja utilitza. El difícil, però, rarament és tècnic. És que Compres lliuri la dada a temps, que Finances i Sostenibilitat facin servir la mateixa xifra i que cada àrea entengui què hi guanya aportant la seva part. I no cal necessàriament una plataforma nova: digitalitzar un desordre només el fa més ràpid.

3. Fer servir la dada per decidir.
Aquí hi ha la diferència entre reportar i gestionar. El consum energètic anual respon a una petició externa; per unitat produïda, instal·lació o mes, revela on es perden diners. El mateix passa amb els residus, la rotació o les emissions del transport: són indicadors de sostenibilitat, cost i risc operatiu. No totes les decisions sostenibles tenen un retorn immediat, ni han de tenir-lo. Precisament per això convé traduir-les al llenguatge en què decideix la direcció: per prioritzar sabent el que es fa.

4. Comunicar amb proves.
Una memòria, un web i un qüestionari de client poden tenir formats diferents, però no dades diferents. Des del 27 de setembre del 2026 s’han d’aplicar als estats membres les mesures de transposició de la Directiva (UE) 2024/825, que reforça la protecció davant les al·legacions ambientals genèriques sense suport, els compromisos no verificables i les afirmacions que atribueixen a tota l’empresa el que només és cert d’una part.

Un sistema d’informació ESG permet comunicar amb evidències, fins i tot allò que encara no ha funcionat. Que baixin les emissions per unitat produïda no vol dir que baixin les totals. Explicar-ho dona més credibilitat que amagar-ho.

«Som sostenibles» ja no serveix. Has de poder demostrar què significa i amb quines dades.

El que s’ha après actualitza les prioritats de l’any següent. Així, una nova obligació legal o un qüestionari de client suposa adaptar el sistema, no començar un altre projecte.

De complir a decidir

Si la memòria de sostenibilitat és l’únic lloc on viuen les dades d’una empresa, aquesta empresa no té un sistema: té un document.
Una memòria explica el que l’empresa ha fet l’últim any. Un sistema de sostenibilitat fet a mida i connectat amb la seva gestió hauria d’ajudar-la a decidir què fer els pròxims.

Referències normatives

  • Directiva (UE) 2026/470 (Òmnibus I) · EUR-Lex
  • Reglament Delegat (UE) 2026/1560: estàndard voluntari i límit de la cadena de valor · BOE (DOUE) · Anàlisi de Garrigues
  • Reglament Delegat (UE) 2026/1563: ESRS simplificats · EUR-Lex
  • Llei 11/2018, d’informació no financera i diversitat · BOE
  • Reial decret 214/2025: petjada de carboni i plans de reducció · BOE · Anàlisi de Gómez-Acebo & Pombo
  • Tercer comunicat conjunt CNMV-ICAC sobre la transposició de la CSRD, 20 d’octubre del 2026 · CNMV · Anàlisi de Cuatrecasas
  • Directiva (UE) 2024/825 · EUR-Lex · Anàlisi de Baker McKenzie

Si necessites construir el teu propi full de ruta, parlem.