La nova legislació en matèria de gestió de residus agafa molts municipis a contrapeu. Si bé és cert que en els darrers anys s’han fet passos importants per interioritzar que cal un canvi de model de recollida i que s’ha de tendir cap a la identificació, ens trobem amb una gran quantitat de debilitats que, des del nostre punt de vista, ens dificulten avançar en aquest camí. A continuació presentem els que considerem els vuit principals reptes a curt termini.
1. LIMITACIÓ POLITICOSOCIAL
El rebuig i el desconcert que genera entre la major part de la població la implantació de models que «obliguen» a lliurar els residus ben separats incideix directament en l’assumpció de la responsabilitat política d’implantar sistemes eficients que garanteixin els millors resultats quantitatius i qualitatius. És important avançar cap a una despolitització de la gestió dels residus i arribar a consensos que ens permetin implantar models que fomentin la prevenció i el reciclatge.
2. MANCA DE SISTEMES D’INDICADORS HOMOLOGABLES
Cal deixar de comparar percentatges de recollida selectiva i treballar amb dades basades en la captació en kg/hab./any bruta i neta i, sobretot, comptabilitzar els mateixos fluxos en cada cas. No tots els models de recollida amb identificació ens permeten assolir els mateixos resultats. Cal diferenciar entre individualització i identificació i definir bé els objectius per acabar implantant el model que realment permeti assolir-los.
3. RECOLLIDA COMERCIAL
Encara ara, en la majoria dels casos, el cost de recollida i tractament que comporta aquest servei s’assumeix dins de la taxa de recollida domiciliària. Cal tendir cap a models en què cada activitat assumeixi el cost que representa la gestió dels residus generats i evitar sobredimensionar de manera universal les freqüències de recollida.
4. GRANS CIUTATS
El model fàcil sembla que ha de ser mantenir els contenidors a la via pública i instal·lar-hi sistemes de control d’accés, però aquesta solució pot no ser tan màgica: manca de control en les aportacions, risc d’increment d’abandonaments i impropis, vandalisme i costos elevats de manteniment. Sovint, els sistemes mixtos en què conviuen la individualització i el control d’accés són els que garanteixen millors resultats.
5. BASES DE DADES
Hi ha un gran desconeixement sobre com dur a terme les implantacions i el manteniment de les bases de dades per acabar implantant un sistema de taxes basat en el PxG (pagament per generació) o el PxP (pagament per participació). La multiplicitat de bases de dades i plataformes de gestió pot acabar comportant la necessitat de reiniciar el projecte en implementar les noves taxes.
6. DESPESES DEL SERVEI
Manquen dades fiables pel que fa als costos del servei, especialment en relació amb el manteniment de la tecnologia, fet que pot acabar provocant l’elecció d’un model econòmicament insostenible.
7. LIMITACIÓ PEL QUE FA AL TRACTAMENT
Hi ha una gran disparitat dels costos de tractament de la FORM (fracció orgànica dels residus municipals) i la resta en funció de la destinació, fet que comporta que, en molts casos, el diferencial no sigui prou important per incentivar una recollida més eficient, malgrat el retorn del cànon.
8. GESTIÓ I TRACTAMENT DE LA FORM
El sistema de tractament actual es basa en la centralització, fet que en molts casos va en detriment de la qualitat i del potencial d’ús del producte final. Apostar per la descentralització del tractament de la FORM permetria millorar l’eficiència del procés i garantir la màxima qualitat del compost.
En resum, vuit reptes imminents:
Evitar el conflicte polític i el populisme en les noves implantacions amb identificació.
Definir un sistema d’indicadors homologable per fer comparables els diferents models de recollida.
Aconseguir que les activitats econòmiques internalitzin el 100% dels costos de la gestió dels seus residus.
Assegurar que les grans ciutats també assumeixin la responsabilitat d’implantar sistemes eficients.
Garantir implantacions correctes des de l’inici i el manteniment òptim de les bases de dades.
Disposar de dades fiables dels costos de manteniment de la tecnologia.
Homogeneïtzar els diferencials de cost de tractament entre FORM i resta.
Incorporar a la planificació d’infraestructures la gestió descentralitzada de la FORM.
Aquest és un breu resum dels reptes més immediats que hem d’afrontar i, en els propers insights, els anirem desenvolupant i desgranant per aprofundir-hi.