El projecte
Els municipis afronten bona part dels grans reptes de la transició circular des de realitats diferents, però amb moltes preguntes comunes.
Com s’ha de preparar un municipi per gestionar una nova fracció? Com es fa el seguiment d’un sistema de recollida d’alta eficiència un cop implantat? Com afecta aquest model la neteja viària? Com es pot acompanyar el teixit empresarial cap a la circularitat? Quins recursos calen? Quines experiències ja estan funcionant?
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ofereix un marc privilegiat perquè aquestes preguntes no s’hagin de respondre de manera aïllada. Spora dinamitza els espais de treball d’Economia Circular i de Prevenció i Gestió de Residus, convertint-los en entorns de formació, intercanvi i treball compartit entre administracions locals.
La nostra tasca parteix d’identificar els reptes que preocupen els municipis i construir al seu voltant itineraris de treball que combinen coneixement especialitzat, experiències reals i dinàmiques participatives orientades a l’aplicació.
No es tracta només d’organitzar sessions. Es tracta de construir coneixement entre municipis i ajudar a convertir-lo en capacitat d’acció.
Quan els reptes són compartits, el coneixement també pot ser-ho.
El repte
Una xarxa de municipis acumula una enorme quantitat de coneixement: experiències que han funcionat, dificultats d’implantació, decisions tècniques, errors, solucions i aprenentatges.
El repte és aconseguir que aquest coneixement circuli, es contrasti i sigui útil per als altres municipis.
Per això, els grups de treball no es plantegen com una successió de jornades independents. Cada programació parteix de les necessitats detectades i construeix un fil conductor que permet aprofundir progressivament en un repte.
Això significa passar del marc normatiu a l’experiència real; de l’experiència al debat; del debat al treball col·lectiu; i del treball col·lectiu a una eina, un criteri o un full de ruta que cada administració pugui adaptar a la seva realitat.
Passar de compartir informació a construir solucions.
L’enfocament
Spora dissenya les programacions a partir d’una pregunta: què necessita saber i treballar avui un municipi per poder actuar millor demà?
A partir d’aquí, identifiquem les temàtiques prioritàries, construïm els itineraris, seleccionem especialistes i experiències municipals i dissenyem formats que permetin avançar des del coneixement cap a l’aplicació.
Així, el contingut no es programa perquè sigui interessant: es construeix perquè sigui útil.
Metodologia
De la pregunta compartida a l’eina pròpia.
Cada cicle es dissenya com un petit procés d’aprenentatge col·lectiu, combinant formats en línia i presencials i adaptant la metodologia a allò que es vol aconseguir. Les sessions incorporen:
- Contextualització experta, per disposar d’una base comuna sobre normativa, models, eines, condicionants tècnics o noves tendències.
- Experiències municipals, perquè altres administracions expliquin no només què han fet, sinó com ho han fet, quines dificultats han trobat i què han après.
- Veus complementàries, incorporant universitats, empreses, entitats, tercer sector i altres agents quan el repte requereix ampliar la mirada.
- Debat entre iguals, generant espais on els equips tècnics municipals poden contrastar dubtes i compartir problemàtiques reals.
- Dinàmiques participatives, que permeten treballar sobre la realitat dels mateixos municipis i convertir els continguts de la sessió en decisions, criteris o propostes.
- Eines i resultats aplicables, orientant els itineraris cap a productes concrets: diagnosis, DAFO, indicadors, cronogrames, plans de treball o fulls de ruta.
- Continuïtat entre sessions, fent que cada trobada construeixi sobre l’anterior i permeti avançar progressivament des de la comprensió del repte fins a la definició de respostes.
El valor per als municipis.
No sortir d’una sessió només amb més informació, sinó amb més capacitat per actuar.
La dinamització dels grups permet que cada municipi accedeixi a coneixement especialitzat sense haver de construir-lo des de zero, conegui experiències comparables, contrasti les seves decisions amb altres equips tècnics i disposi d’un espai segur on compartir també dificultats i incerteses.
Però el valor diferencial és la possibilitat de treballar sobre la pròpia realitat. La xarxa es converteix així en una infraestructura compartida de coneixement.
Aprenentatges
Compartir coneixement també és una manera d’accelerar la transformació.
Quan diferents municipis afronten reptes similars, treballar en xarxa evita començar cada vegada des de zero.
Una experiència pot estalviar errors a una altra administració. Una pregunta pot revelar un problema compartit. Una metodologia desenvolupada en un municipi pot convertir-se en el punt de partida d’un altre. I un espai de debat pot ajudar a transformar una idea encara incipient en un projecte viable.
La dinamització dels grups de treball ens confirma que la formació és més transformadora quan deixa de ser una transferència unidireccional de coneixement i es converteix en un procés compartit de construcció de solucions.
Perquè el valor és fer possible que el coneixement d’un territori faci avançar tots els altres.