El repte
Per a Aigües Vic, la petjada de carboni no es va plantejar com un exercici d’excel·lència climàtica ni com un punt de partida, sinó com un pas necessari dins d’un recorregut ja iniciat. El repte consistia a posar xifres, ordenar impactes i aprofundir en el coneixement de l’impacte real d’una empresa que gestiona un servei essencial i opera sobre infraestructures crítiques del territori.
L’organització ja havia impulsat esforços en eficiència, gestió energètica i millora operativa, però faltava una visió integrada que permetés entendre de manera conjunta l’impacte climàtic de l’activitat.
El repte no era únicament calcular les emissions, sinó construir una fotografia comuna i compartida que permetés identificar on es concentraven els principals impactes i establir prioritats d’actuació realistes.
El projecte va prendre forma des de dins, amb una implicació activa dels equips tècnics i dels comandaments intermedis, que van ajudar a connectar els resultats del càlcul amb l’operativa real del servei.
La pregunta que va guiar el projecte no va ser “com ens mostrem”, sinó “on som, què ja estem fent bé i què podem començar a millorar amb dades a la mà”.
Els principis metodològics
- Un inventari complet d’emissions dels abasts 1, 2 i 3.
- Un càlcul realitzat seguint els marcs metodològics del GHG Protocol i la ISO 14064.
- L’establiment d’un any base i d’una metodologia que permeti repetir el càlcul anualment i fer seguiment de l’evolució.
- Una lectura de la petjada orientada a la gestió, no únicament al càlcul: identificar on es concentren els impactes i quina capacitat d’actuació hi ha sobre aquests.
- Un procés construït amb la participació activa dels equips de l’organització per connectar les dades d’emissions amb les decisions i dinàmiques reals del servei.
- Una aproximació concebuda com un punt de partida per definir un pla d’acció realista i progressiu.
Resultats
El càlcul va permetre posar xifres a impactes que fins aleshores es coneixien de manera parcial o intuïtiva. El resultat va mostrar que més del 90 % de les emissions es concentren en l’abast 3 i, especialment, en àmbits directament vinculats a l’operativa quotidiana del servei.
- Explorar noves vies de tractament i valorització dels residus d’obra i de depuració.
- Analitzar les compres i els principals proveïdors amb més pes en les emissions.
- Planificar un canvi progressiu de la flota, compatible amb les necessitats operatives del servei, per reduir l’impacte associat als desplaçaments corporatius.
L’inventari va permetre així ordenar les prioritats i centrar els esforços en aquells àmbits on existeix una major capacitat real d’intervenció.
Aprenentatges
- La petjada de carboni no redueix les emissions per si sola. El seu valor rau en permetre ordenar la informació, prioritzar i prendre decisions amb més criteri.
- El projecte també evidencia que una empresa de servei essencial no sempre parteix d’una posició d’avantatge tecnològic ni disposa de grans pressupostos per experimentar. Per això, l’estratègia de descarbonització s’ha de construir tenint en compte les restriccions operatives, econòmiques i territorials reals.
- El coneixement intern i la implicació dels equips són fonamentals perquè el càlcul no quedi aïllat de l’activitat quotidiana. Són les persones que coneixen l’operativa les que poden interpretar els resultats, plantejar les preguntes rellevants i convertir la informació en decisions aplicables.
- La mesura permet deixar d’actuar a cegues i començar a construir una estratègia de neutralitat climàtica pas a pas, basada en decisions operatives, en la implicació dels equips i en una lògica de millora contínua.
Mesurar no redueix emissions per si sol, però permet deixar d’actuar a cegues i començar a decidir amb dades.