El repte
L’Ajuntament de Manlleu va plantejar la implantació del porta a porta com una oportunitat per avançar, des del primer moment, cap a un model de pagament per generació.
El repte era construir una taxa capaç de:
- Vincular la fiscalitat al nou model de recollida amb identificació d’usuari.
- Reconèixer la participació correcta en el sistema.
- Incentivar la prevenció i la reducció de la fracció resta.
- Evitar comportaments no desitjats, com la fuga de residus.
- Diferenciar el tractament fiscal d’habitatges i activitats econòmiques.
- Garantir una estructura fiscal diferenciada i no deficitària.
No es tractava només d’incorporar una part variable a la taxa, sinó de definir quines variables del servei podien convertir-se en criteris fiscals robustos i gestionables.
Desenvolupament del projecte
El model fiscal es va dissenyar en paral·lel a la implantació del nou porta a porta, prevista per a finals de 2022, amb l’objectiu d’aplicar el pagament per generació a partir de 2023.
El treball va diferenciar dues estructures:
- Usos domèstics: model basat en trams d’aportació.
- Activitats econòmiques: model vinculat als litres instal·lats de fracció resta i a la participació en les recollides selectives.
Aquesta diferenciació permetia adaptar la fiscalitat a la naturalesa de cada generador i evitar l’aplicació d’un únic criteri a realitats molt diferents.
El projecte va culminar amb el trasllat del model a l’ordenança fiscal, convertint els criteris tècnics de participació i generació en una estructura tributària aplicable.
El projecte va culminar amb el trasllat del model a l’ordenança fiscal, convertint els criteris tècnics de participació i generació en una estructura tributària aplicable.
Metodologia
La metodologia es va estructurar en quatre passos:
1. Definició de les variables fiscals
Identificació de les dades del porta a porta que podien utilitzar-se de manera objectiva en el càlcul de la taxa.
2. Modelització de la taxa domèstica
Definició de trams d’aportació per vincular la quota al nivell de participació sense aplicar una imposició lineal per lectura.
3. Modelització de la taxa comercial
Vinculació de la quota a la capacitat instal·lada de fracció resta, incorporant reduccions associades a la participació en orgànica i multiproducte.
4. Trasllat fiscal i normatiu
Definició dels criteris necessaris per incorporar el model a l’ordenança fiscal.
Una metodologia orientada a combinar equitat, capacitat incentivadora, robustesa del càlcul i viabilitat administrativa.
Resultats
- Definició d’un model de pagament per generació integrat amb el porta a porta.
- Incorporació de la participació com a criteri fiscal per als usos domèstics.
- Creació d’un sistema de trams d’aportació més robust que una tarifació estrictament lineal per lectura.
- Adaptació de la taxa a les diferències de generació entre habitatges.
- Definició d’una estructura fiscal específica per a les activitats econòmiques.
- Vinculació de la taxa comercial a la capacitat instal·lada de fracció resta.
- Incorporació de reduccions vinculades a la correcta participació en les fraccions selectives.
- Introducció d’incentius econòmics orientats a la prevenció i a la reducció de la resta.
- Integració entre identificació d’usuari, dades del servei i fiscalitat.
- Redacció de l’ordenança fiscal necessària per fer operatiu el model.
- Major transparència sobre el cost de la gestió dels residus i sobre l’impacte econòmic de la fracció resta.
Conclusions
A Manlleu, la fiscalitat no es va plantejar com una actuació posterior a la implantació del porta a porta, sinó com una peça del mateix model.
El sistema d’identificació permet disposar de dades, però el valor fiscal apareix quan aquestes dades es transformen en criteris objectius, comprensibles, incentivadors i administrativament aplicables.
La diferenciació entre habitatges i activitats econòmiques permet, a més, utilitzar variables diferents segons la naturalesa de la generació.
El porta a porta identifica el comportament. La taxa el converteix en un incentiu econòmic.
Aprenentatges
- Fiscalitat i model de recollida s’han de pensar conjuntament.
Les dades que genera el servei condicionen les possibilitats futures del pagament per generació. - Participació i generació no són exactament el mateix.
Cal escollir la variable fiscal més adequada segons el tipus d’usuari i la informació disponible. - Els trams aporten robustesa al model domèstic.
Permeten reconèixer diferents nivells de participació sense penalitzar de manera lineal cada aportació. - La taxa comercial necessita criteris específics.
La capacitat instal·lada de resta permet aproximar millor la generació de cada activitat. - La fracció resta és una variable fiscal estratègica.
Reduir-ne la capacitat i la generació connecta directament fiscalitat i prevenció. - La taxa pot reforçar els objectius del servei.
Quan les regles de recollida i els incentius fiscals treballen en la mateixa direcció, el sistema guanya coherència.