Analitzar la complexitat del territori per definir models de recollida viables i d’alta eficiència

Ajuntament de Salt

Estudi de viabilitat i definició del nou model de recollida de residus de Salt

Analitzar la complexitat del territori per definir models de recollida viables i d’alta eficiència

El repte

Salt afrontava la definició del futur servei de recollida de residus en un moment de canvi de cicle: nous requeriments normatius, necessitat de millorar els resultats de recollida selectiva i necessitat d’evolucionar cap a sistemes amb més traçabilitat, corresponsabilització i capacitat d’incentivar millors comportaments.

El principal repte no era només definir quin model podia obtenir millors resultats. Era determinar quin model podia funcionar realment a Salt.

El municipi combina elevada densitat urbana, una presència significativa d’edificació plurifamiliar, manca d’espai lliure privat, carrers i voreres amb condicionants, habitatges de dimensions reduïdes i una elevada diversitat social. Aquesta complexitat no es distribueix de manera homogènia i obliga a qüestionar la viabilitat d’aplicar un únic sistema a tot el municipi.

Per això l’estudi es va plantejar com una anàlisi de viabilitat territorial, social, ambiental i operativa dels diferents escenaris possibles, abans de prendre cap decisió sobre el futur model.

Desenvolupament del projecte

L’estudi parteix d’una lectura integral del sistema actual i avança progressivament fins a la comparativa d’escenaris.

El treball va integrar:

  • Anàlisi del marc legal europeu, estatal i català.
  • Diagnosi del model actual de recollida.
  • Anàlisi de l’evolució de la generació i la recollida selectiva.
  • Anàlisi de la qualitat de les fraccions i dels impropis.
  • Anàlisi del funcionament i l’organització actual del servei.
  • Lectura territorial i cartogràfica del municipi.
  • Anàlisi de paràmetres urbanístics i socioeconòmics.
  • Construcció d’un sistema de ponderació de la complexitat.
  • Zonificació del municipi segons característiques territorials.
  • Anàlisi de les activitats econòmiques i els equipaments.
  • Identificació de condicionants i oportunitats mitjançant DAFO-CAME.
  • Definició dels criteris de comparació dels escenaris.
  • Anàlisi comparativa de diferents models de recollida per zona.
  • Valoració tècnica dels escenaris segons criteris homogenis.

L’objectiu era passar d’una diagnosi general del municipi a una lectura territorial capaç d’explicar on i per què cada alternativa podia funcionar millor o presentar més dificultats.

Metodologia

Un dels elements diferencials de l’estudi va ser la construcció d’un sistema propi de ponderació de la complexitat territorial.

L’anàlisi va combinar dos blocs de variables: complexitat urbanística i complexitat socioeconòmica.

Cada paràmetre es va valorar mitjançant una escala de complexitat i posteriorment es van agregar els resultats dels diferents blocs. Això va permetre construir una lectura quantitativa i comparable de la complexitat del municipi.

Però l’anàlisi no es va quedar en una puntuació global. Es va aplicar el mateix sistema a les diferents zones del municipi per identificar com canviaven els condicionants dins del territori.

Aquesta lectura va permetre detectar una realitat especialment rellevant: la complexitat no era homogènia i la zona amb més condicionants urbanístics també acumulava una major complexitat socioeconòmica i una elevada concentració d’activitat.

Comparativa d’escenaris

Amb la diagnosi construïda, es van definir els criteris que havien de permetre comparar les alternatives de manera homogènia.

Cada escenari es va valorar segons la seva capacitat per respondre simultàniament a diferents dimensions:

  • Compliment normatiu i reciclatge efectiu
  • Captació i qualitat de les fraccions
  • Reducció de la fracció resta
  • Identificació i traçabilitat de les aportacions
  • Capacitat de vincular el servei amb una futura fiscalitat per comportament
  • Compatibilitat amb la realitat urbanística
  • Adaptació a les característiques socioeconòmiques
  • Viabilitat específica de cada zona
  • Acceptació i implantabilitat social
  • Qualitat i ús de l’espai públic
  • Integració dels fluxos comercials i complementaris
  • Flexibilitat i capacitat d’ajust del sistema
  • Capacitat del model per orientar el servei a resultats

La comparativa permetia valorar què pot fer cada model en condicions ideals i com respon davant les condicions concretes de Salt.

Resultats

  • Diagnosi integral del sistema actual de recollida de Salt.
  • Identificació dels principals condicionants ambientals, operatius, territorials i socials.
  • Construcció d’una metodologia de ponderació de la complexitat urbanística i socioeconòmica.
  • Anàlisi cartogràfica dels principals paràmetres que condicionen la recollida.
  • Zonificació del municipi segons característiques territorials.
  • Identificació dels àmbits amb major complexitat i necessitat d’adaptació.
  • Anàlisi específica de les activitats econòmiques i els equipaments.
  • Definició d’un sistema de criteris objectius per comparar alternatives.
  • Comparativa tècnica dels diferents escenaris per zona.
  • Identificació dels principals avantatges, limitacions i riscos de cada alternativa.
  • Construcció d’una base tècnica per orientar la definició del futur servei.

Conclusions

La viabilitat d’un model de recollida no es pot determinar només pel seu potencial ambiental o operatiu.

En un municipi com Salt, la resposta depèn de la relació entre model de recollida i territori: urbanisme, habitatge, espai públic, densitat, activitat econòmica, característiques socials i capacitat d’adaptació dels usuaris.

La metodologia desenvolupada permet passar d’una pregunta genèrica –quin és el millor model?– a una pregunta molt més útil per a la presa de decisions: quin model, amb quines condicions i amb quines adaptacions, pot funcionar realment en cada part del municipi?

Aquesta manera de treballar permet reduir el risc de prendre decisions basades únicament en comparatives teòriques i construir una base tècnica sòlida per a la posterior definició i implantació del servei.

Aprenentatges

  • La complexitat es pot mesurar. La combinació de variables urbanístiques i socioeconòmiques permet convertir una realitat complexa en informació comparable per orientar decisions.
  • Un municipi no és necessàriament un únic sistema. La zonificació permet identificar diferències internes i valorar l’encaix de cada alternativa en les condicions concretes del territori.
  • El potencial d’un model no és suficient. Un sistema pot oferir grans resultats teòrics i, alhora, presentar dificultats d’implantació si no encaixa amb l’habitatge, l’espai públic o les condicions socials.
  • La comparativa ha de posar en relació rendiment i viabilitat. L’alternativa més adequada no és necessàriament la que obté el millor resultat en una única variable, sinó la que respon de manera equilibrada als diferents condicionants del servei.

La complexitat no és una barrera: és informació per dissenyar millor.