Un sol índex permet comparar proveïdors i orientar contractació, negociació i plans de millora.
D’on neix aquest projecte
Aquest projecte neix d’una necessitat molt concreta: ordenar. Villart Logistic és una empresa robusta, amb un coneixement profund del negoci repartit entre molts equips, però amb criteris d’avaluació de proveïdors que convivien de forma fragmentada, aplicats de manera desigual i difícilment traçables.
La sostenibilitat entra inicialment com un nou criteri a incorporar en la contractació de proveïdors externs. La pregunta era senzilla: com prioritzar proveïdors incorporant paràmetres ambientals sense perdre de vista la qualitat, la seguretat i el servei? El que va començar com un sistema d’indicadors de sostenibilitat va acabar revelant alguna cosa més profunda: l’oportunitat —i la necessitat— d’unificar tots els criteris d’avaluació en un únic sistema integrat.
Un nou criteri ambiental va acabar impulsant un únic sistema per avaluar tota la relació amb proveïdors.
Què transforma i per què importa
El projecte transforma la manera com l’empresa es relaciona amb la seva cadena de valor. No afegeix una capa més d’exigència, sinó que connecta dimensions que ja existien: seguretat, qualitat i sostenibilitat. El resultat és un índex únic que permet avaluar proveïdors de forma comparativa, coherent i evolutiva.
Un dels salts més rellevants és passar d’avaluar el proveïdor de forma documental a avaluar també l’impacte real dels serveis prestats. El càlcul automatitzat de la petjada de carboni per servei —en gCO₂e/t·km— converteix la sostenibilitat en una variable operativa i quantificable, directament integrable en la petjada de carboni organitzacional i especialment clau per abordar l’abast 3 amb rigor. Calcular les emissions per servei converteix l’abast 3 en una variable operativa i comparable.
Com ho fem
Des de Spora, el projecte es va dissenyar com un sistema modular i escalable. Primer, es van alinear els models interns ja existents —seguretat, qualitat i sostenibilitat documental— en un identificador únic i fàcilment interpretable. Després, es va incorporar una metodologia detallada per calcular la petjada de carboni de cada servei extern, tenint en compte tipus de vehicle, combustible, càrrega transportada, quilòmetres recorreguts i retorns en buit.
L’agregació d’aquestes dades permet obtenir indicadors ambientals comparables per proveïdor i any, integrant resultats quantitatius i qualitatius en un sol índex. Aquest sistema no només ordena la informació: habilita decisions més coherents en la contractació, la negociació i la planificació de millores amb la flota externa.
Límits, aprenentatges i el futur que activa
El principal límit del projecte és també el seu principal aprenentatge: el sistema està dissenyat, validat i metodològicament resolt, però la seva integració total en els sistemes interns encara no és possible. Avui, l’índex existeix com a model operatiu i estratègic; demà, haurà de convertir-se en una eina plenament integrada i automatitzada.
Aquest projecte demostra que el coneixement ja era a l’empresa, però dispers. Estandarditzar-lo, digitalitzar-lo i integrar-lo no és només una qüestió tècnica, sinó cultural. El futur que activa és clar: una gestió de proveïdors on sostenibilitat, qualitat i servei deixen de competir entre si i passen a formar part d’un mateix sistema de decisió. I, amb això, la possibilitat real de mesurar i reduir de forma precisa l’impacte climàtic de l’abast 3, un dels grans reptes del sector logístic.
Estandarditzar el coneixement dispers és el primer pas per automatitzar decisions més coherents.