Una peça petita pot concentrar decisions ambientals molt grans quan s’analitzen materials, acabats i distribució.
L’ACV va convertir l’impacte de cada material i etapa en criteris concrets per dissenyar, produir i distribuir millor.
D’on neix aquest projecte
JOIDART és una marca de joieria de producció local, amb taller a Osor (Girona), profundament arrelada al territori i amb una projecció internacional creixent. Les seves peces es venen en botigues de museus de referència a tot el món —com el MoMA— i en mercats especialment sensibles a la traçabilitat, la sostenibilitat i la coherència entre discurs i pràctica.
En aquest context, la sostenibilitat deixa de ser un relat aspiracional per convertir-se en una exigència real. Aquest projecte neix de la necessitat d’alinear l’essència artesanal i local de la marca amb dades rigoroses sobre l’impacte ambiental de les seves peces. Per a això, es va triar un dels seus bestsellers: les arracades Embòlic, com a punt de partida per entendre què hi ha darrere de cada objecte que viatja pel món portant amb si un valor estètic, cultural i material.
Què transforma i per què importa
L’Anàlisi de Cicle de Vida va permetre quantificar, per primera vegada, l’impacte ambiental real d’una peça icònica de JOIDART. Encara que es tracta d’una joia de llautó amb banys d’or, bronze i plata —on l’or representa una fracció ínfima del pes total—, els resultats van ser contundents: l’or concentra entre el 80% i el 90% de l’impacte ambiental en la majoria de categories, especialment en l’esgotament de recursos minerals i metalls.
Encara que representa una fracció mínima del pes, l’or concentra entre el 80% i el 90% de l’impacte en la majoria de categories.
Aquesta troballa va ser clau. Va posar en evidència que petites quantitats de determinats materials poden tenir conseqüències desproporcionades, i que l’impacte no sempre està on intuïtivament s’espera. L’estudi també va revelar altres focus rellevants, com el pes del packaging en algunes categories d’impacte o la contribució de determinades rutes logístiques internacionals.
Com ho fem
Des de Spora, el projecte es va abordar com un ACV complet del bressol a la tomba, seguint ISO 14040 i 14044 i la metodologia Environmental Footprint. Es van analitzar totes les etapes del cicle de vida: matèries primeres, processos artesanals al taller d’Osor, consums energètics, packaging, distribució internacional, ús i fi de vida.
Aquest enfocament va permetre desagregar els impactes per material, procés i etapa, oferint una lectura clara i accionable. Més enllà de mesurar, l’ACV es va convertir en una eina de disseny i de criteri: per decidir materials, acabats, embalatges i estratègies logístiques amb una comprensió més profunda de les seves implicacions ambientals.
Límits, aprenentatges i el futur que activa
Aquest exercici deixa una lliçó central: conèixer l’impacte no debilita la marca, la fa més sòlida. L’ACV no busca simplificar ni maquillar, sinó acompanyar decisions complexes amb honestedat i rigor.
El futur que activa aquest projecte és doble. D’una banda, integrar aquests resultats en la presa de decisions internes, reforçant processos de menor impacte que ja formen part de l’ADN de JOIDART. De l’altra, construir una comunicació transparent i honesta, capaç d’explicar l’impacte de les peces sense prometre perfecció, entenent la sostenibilitat com un camí de millora contínua.
Així, el coneixement profund de l’impacte no dilueix la identitat local i artesanal de la marca, sinó que la reforça, dotant-la de credibilitat en un context internacional on la coherència ja no és un valor afegit, sinó una condició indispensable.
Mesurar amb rigor permet comunicar sostenibilitat sense simplificar i reforçar la credibilitat internacional de la marca.